dissabte, 7 de març del 2009

El Periódico i La Vanguardia, pati de col·legi

Barcelona - Dijous, 5 de març de 2009

La rivalitat entre El Periódico i La Vanguardia ha viscut aquesta setmana un nou capítol que demostra el nerviosisme de les grans capçaleres davant un canvi històric del sistema comunicatiu que no totes saben entomar. Obria foc La Vanguardia. L'endemà que es fessin públiques les dades del Baròmetre, en què se certifica el lideratge en nombre de lectors d'El Periódico per sobre del diari del grup Godó, publicaven una extensa notícia en la qual defensaven el lideratge de la seva capçalera pel que fa a la venda d'exemplars. A banda del boicot que fa el diari dirigit per José Antich al Baròmetre, tot i la seva innegable qualitat tècnica, el que més sobtava de la peça eren els dards enverinats que es llençaven al rival, tot recordant la seva precària situació econòmica.


El Periódico responia dimarts amb dues pàgines. Una, d'informació, on s'interpretaven les dades a l'abast a major glòria del rotatiu de Zeta. L'altra pàgina era un anunci on, en lletres immenses, s'hi llegia "Til·la, molta til·la" que era el que El Periódico recomanava a La Vanguardia, a qui definia alegrement com el "diari de la dreta".

La realitat és que totes dues capçaleres tenen motiu de preocupació, ja que els seus descensos en vendes d'exemplars –ja que la xifra total de difusió es maquilla amb vendes en bloc i diaris gratis– són més acusats que la mitjana registrada al conjunt de l'Estat. Tots dos estan immersos en processos de reconversió severs, i aquí el diari de Zeta hauria de ser conscient de la seva debilitat relativa respecte al principal competidor. I també cal apuntar una diferència substancial, que condiciona les perspectives de futur de les dues capçaleres. Mentre que la propietat de La Vanguardia té clar que vol seguir en el negoci, l'amo de Zeta tenia pressa per desempallegar-se'n.