El 22 de març es compliran dos anys de la reivindicació que va aplegar la societat civil, el món acadèmic i bona part de la classe política entorn el futur de l'aeroport del Prat. En el macroacte a l'IESE es va demanar a l'Estat, que controla l'ens gestor de les infraestructures aeroportuàries AENA, que descentralitzés la gestió dels aeroports perquè aquests puguin créixer i competir amb la resta del món. Aquesta és una condició imprescindible perquè l'aeroport català pugui emprendre el vol cap a Europa i convertir-se en un 'hub' interncontinental fent una política comercial pròpia.
La resposta del PSOE no es va fer esperar, una riota de la vicepresidenta María Teresa Fernández de la Vega, i un any i mig després, l'agost del 2008, un projecte per canviar l'estructura d'AENA que proposa atorgar als governs autonòmics de Catalunya i Madrid un 19% de la representació, que no permet ser decisius en absolutament res.
El debat sobre la gestió dels aeroports havia quedat enterrat davant l'emergència d'altres qüestions, com el desplegament de l'Estatut i la reforma de la Lofca -que no pas un canvi de model de finançament-, però ara l'executiu de Zapatero es troba amb una gran oportunitat per fer un gest que demostri que no vol enfonsar el Prat perquè Barajas regni per sempre més. Una oportunitat per demostrar que allò que Zapatero venia el 2004 en plena campanya electoral, el federalisme, pot existir encara que sigui per gestionar un aeroport. Es tractaria només de deixar anar una mica la corda que AENA va posar al coll del Prat des de fa molts anys.
Divendres coneixíem la intenció de la companyia de baix cost irlandesa Ryanair d'instal·lar una base operativa a la capital catalana. Ha estat una de les poques companyies que no ha patit una davallada dels beneficis, i ha registrat un 7% d'increment respecte al 2008, i a Barcelona transporta 5,6 milions de passatgers a Girona i Reus, la companyia líder al país.
La direcció de la companyia ha explicat que està negociant les condicions econòmiques d'aquesta operació amb AENA, però li exigeix tenir unes condicions adients per competir a Europa. Si el gestor d'infraestructures li dóna una solució competitiva per a El Prat i uns serveis adients, Ryanair operarà a Barcelona. La companyia irlandesa no demana res estrambòtic, només que se li ofereixin les condicions que podria trobar en qualsevol aeroport europeu, fins i tot secundari, perquè tots estan gestionats de forma individual, a través del sector privat o de partenariats público-privats. A Europa es competeix, i a l'Estat espanyol s'impedeix la competència amb l'excusa de la caixa única solidària entre tots els aeroports. Doncs bé, ara el PSOE té una magnífica oportunitat. Si li posa el camí fàcil a Ryanair haurà fet un pas endavant. Si, com ens temem, li barra el pas, confirmarà que el "talante" enverinat és ben viu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada