CiU se l'ha jugat. Quedant fora del consens en matèria de finançament i amb la vista posada ja en les properes eleccions al Parlament, Artur Mas ha fet una aposta contundent i que, depèn de com evolucioni un model que encara té
algunes incògnites per resoldre (sobre tot lligades al rendiment dels impostos), pot donar-li cert recorregut polític.
Millorar el model aconseguit pel tripartit, que canvia la lògica que havia inspirat els models de finançament fins ara, serà un dels seus reclams electorals. Més tenint en compte que, quan es vagi a eleccions catalanes, la legislatura espanyola només serà a la meitat de recorregut i els deu diputats de CiU podrien donar molt joc a Madrid si és la federació qui, de nou, presideix la Generalitat. Per disgust dels sectors més sobiranistes del seu partit, Mas es presentarà a les properes eleccions amb una oferta de peix al cove. Millorat i aprenent dels errors del passat, però peix al cove al cap i a la fi.
A diferència del que va passar amb l'Estatut, que l'acord de finançament tirés o no endavant no depenia pas de la federació nacionalista, sinó del Govern català en exclusiva. Aquesta era una negociació entre governs en la que CiU es podia permetre quedar fora del consens.
Ara bé, fer-ho té un cert risc. La campanya del tripartit i el govern en defensa del model serà intensa per més que hi hagi dubtes sobre la paraula donada per Zapatero. I les desqualificacions cap a CiU (Castells va assegurar que les xifres que anava oferint la federació sobre la quantitat final eren com una "tómbola") seran gruixudes. Les crítiques del PP i el suport explícit de l'establishment sindical i empresarial català, que la federació sempre ha aspirat a representar millor que ningú, a les xifres aconseguides pel conseller Castells i per ERC faran la resta. Per primer cop en molts anys la federació haurà de remar de veritat contra corrent.
Cap mitjà de comunicació està, aquest cop, defensant amb contundència la posició dels nacionalistes. Una situació a la qual, quan va dir no a l'Estatut, ERC va sobreviure i a la que CiU sobreviurà. Mas ha arriscat. Un sí segurament hauria estat més còmode. Però haver dit que no al sistema, malgrat que pocs dubten que com a president de la Generalitat l'hauria subscrit, li dóna més capacitat de proposta a nivell electoral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada