Passada ja una setmana de l'acord de finançament, el tripartit segueix celebrant els milions de més que el govern espanyol retornarà a Catalunya com si s'hagués aconseguit el triplet. Si ens permeten seguir amb els símils futbolístics, l'eufòria que destil·len els líders dels tres partits és semblant a la de l'afició del Reial Madrid
amb Cristiano Ronaldo. Igual que amb el fitxatge del portuguès, amb el finançament i van molts milions d'euros en un paper. Però el rendiment final del que està escrit no el sabrem fins que acabi el contracte. Ni Cristiano Ronaldo és garantia que el Madrid guanyi tres lligues, ni l'acord de finançament garantitza al 100% la xifra que ha presentat el govern.
Però la realitat importa menys que els titulars de diari, i tant el PSC com Esquerra s'han llançat a una cursa per comunicar per terra, mar i aire les bondats de l'acord que han assolit amb el PSOE. Iniciativa, per la seva banda, ha anat més enllà i ja ha demanat als seus dos socis que es comprometin a reeditar el tripartit després de les pròximes eleccions. No és estrany que sigui així perquè l'única oportunitat que ICV té per mantenir les cadires al govern és la constitució de la tercera versió del tripartit. És molt probable que, a diferència de la segona edició, el nou tripartit -sempre que electoralment sumi- no tindria cap oposició per part del PSOE.
D'això el PSC n'és conscient i, si fa uns mesos alguns dels seus dirigents es decantaven per buscar un pacte amb CiU, ara ja no hi ha dubte que la prioritat de Montilla serà reeditar un govern que no ha provocat les estridències del primer tripartit. És clar que la clau per reeditar el tripartit torna a recaure en Esquerra, que amb el sí al finançament ja no pot anar amb la bandera de l'equidistància. Per una vegada els republicans han apostat fort per un acord amb el govern espanyol.
Tot i la divisió que hi havia en el si de la direcció del partit, l'han signat i el defensen a capa i espasa. Però alguns dels dirigents republicans no amaguen la seva inquietud per haver utilitzat una fórmula, la de peix al cove, històricament criticada per la formació independentista. Molt haurà de treballar l'equip de Joan Puigcercós per argumentar bé la defensa del nou model i deixar clar que el presidenciable republicà no serà víctima de l'abraçada de l'ós. Per si de cas, el seu examic Rodríguez Zapatero ja li ha parat el primer parany: tramitar la llei de finançament i de pressupostos de manera conjunta al Congrés de Diputats. S'admeten apostes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada