Barcelona - Dimecres, 30 de setembre de 2009
Aquest divendres a Copenhaguen s'escull la seu dels Jocs Olímpics del 2016 i Madrid no guanyarà. O potser sí, no sóc visionari. Però la sensació és que ja fa temps que a Madrid tenen clar que alimentar el somni significa seguint tibant de la mamella. Aquesta és, possiblement, la gran qüestió que envolta la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics del 2016. Almenys, pels interessos dels seus organitzadors i responsables –ergo, els polítics del Partit Popular i el seu entorn de confiança.
Acompanyats d'una campanya mediàtica cosida a mida, les opcions de Madrid 2016 es mantenen tant enceses alhora que desvirtuades. Sent realistes, Madrid té escasses possibilitats de ser ciutat olímpica d'aquí a 7 anys. I això és així des de fa temps, no es tracta d'una conjuntura apareguda els últims mesos per aquesta o aquella raó. El COI manté una política de rotació per continents que fa que, si Londres organitza els Jocs del 2012, cap altra ciutat europea acollirà els següents. Llavors, si aquesta norma no escrita és tan clara, perquè la candidatura de Madrid no ho ha assumit? Perquè insisteix amb les seves opcions? Per què el doble joc que genera la candidatura olímpica és molt productiu. Contribueix a millorar la imatge política amb els rèdits que això garanteix i al mateix temps engreixa les butxaques de comissions i obres sobrevalorades.
I les obres ja van començar fa anys. La "Caja Màgica", la joia de la corona, respon a una inversió de més de 160 milions d'euros i s'ha construït en uns terrenys marginals que ara es revaloritzen. Uns preus desmesurats per una obra que podria ser que no assolís l'objectiu pel qual ha nascut. D'aquí la insistència del 'somni olímpic'. Acabar aquestes obres queda justificat amb la campanya que arrossega la candidatura madrilenya. Al capdavant del projecte, l'"oligarquia-olímpica" que casa Gallardón i Esperanza Aguirre. La campanya mediàtica els ha fet la feina davant l'opinió pública espanyola. Com és habitual en alguns mitjans, s'ha menyspreant sistemàticament les altres candidatures i s'han exagerat les qualitats pròpies. Copenhaguen dictarà sentència. Aquesta sí, definitiva. A l'aire quedaran projectes com el 'Palmarena', la Copa Amèrica de Vela o el Gran Premi de Fórmula 1 a València, una prova que només té la continuïtat garantida sempre i quan el PP governi.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada