Barcelona - Dimarts, 30 de novembre de 2010
Sobre el paper, els resultats de les eleccions pel que fa a les opcions independentistes no han estat bons. Aquells partits que es defineixen com a tals han patit una baixada espectacular, començant per ERC, que ha perdut 11 escons, Reagrupament ni tant sols ha entrat a la cambra i només la formació de Joan Laporta, Solidaritat Independentista, es pot apuntar l'èxit de tenir quatre escons per primera vegada, tot i que no arriba a tenir grup parlamentari propi al Parlament. Sumats, hi ha 14 diputats independentistes al Parlament, menys que la legislatura passada (21), o l'anterior (23). Aquestes xifres no són del tot exactes, perquè hi ha diputats de CiU que es consideren independentistes, tot i que la seva formació no se'n defineix.
Si analitzem el nombre de vots, el panorama no és millor. Sumats els vots d'ERC, Laporta i Carretero, fan 359.000 sufragis, lluny dels 416.000 vots que van obtenir els republicanes a les eleccions catalanes del 2006. Són 57.000 que probablement s'han repartit entre CiU i el vot en blanc. Hi ha molts independentistes que han optat per CiU com a mal menor per no veure un nou tripartit presidit per Montilla.
Hi ha, per tant, dues reflexions a fer-se: aquells que veuen les eleccions com una derrota del sobiranisme només tenen raó en una part, perquè CiU s'ha sobiranitzat també electoralment i això obligarà Mas a fer una política nacional més ambiciosa si vol seguir conservant aquests electors.
El fracàs més gran està en el sector de l'esquerra independentista, liderada per Joan Puigcercós, que ha pagat sobretot les successives escissions internes, que en el cas de Reagrupament, han acabat en l'extraparlamentarisme. En el cas d'ERC, sembla raonable que no hi hagi dimissions immediates, perquè tampoc s'albira un relleu intern capaç d'aglutinar tots els sectors del partit. El més important ara com ara és analitzar bé el que ha passat, treure'n conclusions, bastir una nova estratègia i només llavors, parlar de persones. Fer-ho al revés només portaria al caos.
Hi ha, per tant, dues reflexions a fer-se: aquells que veuen les eleccions com una derrota del sobiranisme només tenen raó en una part, perquè CiU s'ha sobiranitzat també electoralment i això obligarà Mas a fer una política nacional més ambiciosa si vol seguir conservant aquests electors.
El fracàs més gran està en el sector de l'esquerra independentista, liderada per Joan Puigcercós, que ha pagat sobretot les successives escissions internes, que en el cas de Reagrupament, han acabat en l'extraparlamentarisme. En el cas d'ERC, sembla raonable que no hi hagi dimissions immediates, perquè tampoc s'albira un relleu intern capaç d'aglutinar tots els sectors del partit. El més important ara com ara és analitzar bé el que ha passat, treure'n conclusions, bastir una nova estratègia i només llavors, parlar de persones. Fer-ho al revés només portaria al caos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada