Tot esperant el Sant Pare

Barcelona - Dijous, 4 de novembre de 2010

Quan ja falta poc per la vinguda del Sant Pare a Barcelona, s'enllesteixen els darrers preparatius, tant a la Sagrada Família, com al Palau Episcopal, l'Obra Benèfica del nen Déu i a tota la ciutat. Més enllà de les creences de cadascú, té tot el sentit que

la ciutat de Barcelona doni oficialment la benvinguda, a través d'un ban magnífic, a Benet XVI. Aquesta visita serà una gran oportunitat per a Barcelona i també per a Catalunya i l'Església catalana; esdevindrà un aparador mundial, comparable al dels Jocs Olímpics. Així ho han valorat entitats com l'Òmnium Cultural, el Futbol Club Barcelona, l'Acció escolar del Congrés de Cultura Catalana, l'Associació Conèixer Catalunya i moltes més. Malgrat les crítiques i els sectors minoritaris que s'hi oposen, en general es respira un bon ambient en relació amb la visita, com ho demostra el fet que es parli obertament de "moment dolç" entre la Santa Seu i Catalunya. Un ambient força diferent al que es va respirar en la darrera visita d'un papa a Catalunya, l'any 1982.

No és estrany, doncs, que un grup transversal i plural de personalitats catòliques dels àmbits social, cultural, polític i eclesial hagin volgut donar la benvinguda al Sant Pare a "un territori amb consciència de nació que sempre ha estat reconegut per la tradició eclesial (....) a un país amb arrels cristianes". Tot fa suposar que Benet XVI, gràcies als bons oficis del cardenal secretari d'Estat Bertone i de l'habilitat del cardenal arquebisbe de Barcelona Martínez Sistach, farà gestos concrets que explicitin el nostre fet diferencial. I al mateix temps es farà palès que és falsa i perversa l'argumentació de la caverna integrista catalana i espanyola –units en una Santa Aliança- que s'entesten una i altra vegada a voler presentar la realitat eclesial catalana com un desert, "l'Holanda del Sud". L'Església catalana té dificultats i molts reptes pendents, però manté uns principis i una fortalesa que l'allunyen dels tòpics enverinats que escampen tots aquells capficats en la politització de l'Església. No admeten l'existència de l'Església catalana però veuríem quina seria la seva reacció si algú dubtés de l'existència de l'Església espanyola.

Tot parlant de politització, l'actitud de determinats partits i col·lectius arran de la visita del Sant Pare, en especial d'Iniciativa per Catalunya, mereix un punt i a part. Si primer va ser l'incorrecte ús per part del tinent d'alcalde de Barcelona Ricard Gomà del butlletí municipal per carregar contra Benet XVI  en un to del tot inapropiat –"Ratziger és l'expressió de la cara més rància i més fosca de l'Església catòlica"-, després encara s'hi va abonar. I el seu partit ha tingut el valor de ser un dels convocants de la manifestació d'avui dijous juntament amb altres col·lectius ateus i laïcistes excloents sota el lema "Jo no t'espero". Algú s'imagina que els bisbes convoquessin una manifestació de repulsa davant la seu d'ICV com a protesta per la visita de Fidel Castro o Hugo Chávez? O bé usar el Full Dominical per criticar la línia adoptada per una Assemblea de la coalició o batejar el líder d'Izquierda Unida com "el rostre de la intolerància"? Per no parlar de l'autèntic crack de la lucidesa i la prospectiva, l'excalcalde de Sant Feliu de Llobregat, que no se li ha acudit una altra boutade que dir que la visita del Papa a Barcelona no significarà una projecció per a la ciutat! Els fets el deixen en evidència: més de 3.200 periodistes acreditats i una audiència calculada indirecta de 1.500 milions de persones d'arreu del món que rebran l'impacte mediàtic de la visita del Sant Pare a Barcelona. En els seus plantejaments sobre el fet religiós fa molt de temps que Iniciativa per Catalunya navega entre l'anticlericalisme més tronat i una visió sectària i partidària de recloure la religió en les sagristes, radicalment allunyada dels plantejaments d'Alfons Carles Comín.