Fa trenta-dos anys em vaig escriure a mi mateix. És alguna cosa que que he fet dues vegades en la meva vida. La primera d'aquestes cartes me la vaig remetre el 10 de maig de 1987 i en el seu exterior posava "no obrir-se abans de l'11 de maig de 2017". La veritat és que vaig estar temptat obrir-la durant molt de temps, però a mesura que passaven els anys, va prendre més sentit esperar i no fer-ho. Us recomano l'exercici. Lent però intens. Així comença la conferència que he passejat per molts països durant els últims temps.
El que va succeir en obrir-la va ser una cosa extraordinària. L'important no era si vaig encertar o no en les previsions del que la vida m'oferiria, sinó que aquell que deia signar, un tal 'Marc Vidal de 1987', no tenia molt a veure amb mi en les formes, però era completament idèntic en el fons al 'Marc Vidal d'avui dia'. Al més pur estil d'un guió d'Isabel *Coixet, 'era jo, però sense mi'.
Aquest 'jo' era un jove ple d'energia i projectes, amb un llenguatge diferent, amb errors en l'escriptura que ara m'horroritza veure en alguns joves, amb rondalles i somnis inversemblants. Era un tipus que creia saber el que la vida m'oferiria. No transcriuré el que va dir el meu 'jo' que àdhuc no era major d'edat a la meva 'jo' en la part final de les seves quaranta i punts. Ara bé, si és interessant analitzar aspectes que tenien a veure amb el món tecnològic que imaginava i comparar-lo amb el qual ha acabat sent.
En 1987 vaig imaginar un món amb cotxes voladors, viatges quotidians a Mart i una espècie de *videollamadas que exigirien una infraestructura important. No vaig poder, ni per remei, imaginar Internet ni tampoc l'ús actual dels telèfons mòbils. Explico alguna cosa sobre una manera de comunicar sense cables i des de qualsevol lloc, però una tecnologia que jo desconeixia en aquells dies, la xarxa digital, anava a crear un món del qual tot deriva actualment. No vaig poder imaginar cap irrupció en cap àmbit perquè la falta de coneixement sobre el digital ho impedia. Aquesta és la idea central a tenir en compte quan ens demanen imaginar el futur: no conèixer l'avanç tecnològic que el canviarà tot. L'habitual és que imaginem l'evolució de la tecnologia existent. Per això era impossible imaginar Facebook, però si les *videollamadas.
I quan em disposava a escriure una nova carta 'al futur' em criden de Canal Història proposant-me que participi en l'experiència oferta per la Caixa de les Lletres, de l'Institut Cervantes i que consisteix que una sèrie de persones deixin un 'llegat' secret en l'Institut Cervantes i que serà obert públicament dins de 20 anys. El llegat hauria de respondre a 'Com veu el món dins de 20 anys?'. En el meu cas aquesta vegada no ha estat un escrit, sinó un vídeo. No tinc clar en què format o dispositiu ser veurà. Assec curiositat per això.
Entre els quals hem enviat aquest llegat perquè es guardi en una caixa forta fins a març de 2039 estan personalitats com Antonio Garrigues *Walker, Manuel *Campo Vidal, Maria Teresa Fernández de la Vega, Fernando *Mestú o Juan Eslava. Entre els quals ja han participat en aquest desafiament intel·lectual estan Antoni Tàpies que en 2022 sabrem que va imaginar en 2007, Luis García Berlanga que en 2021 veurem que va pensar en 2008, Juan *Marsé que el 21 d'abril de 2009 va escriure alguna cosa que serà obert en 2029 o Nuria Espert entre altres que 17 de maig de 2011 va deixar alguna cosa que es coneixerà l'11 de juny de 2035, dia en què es compliran cent anys del seu naixement. Figures com Gabriel García Márquez, Juan *Goytisolo, Jorge Edwards, Eduardo Mendoza o John *Elliott també han participat.
En el meu vídeo llegat, el primer que em pregunto és si dins de vint anys estaré viu. És alguna cosa que no em vaig preguntar quan vaig fer alguna cosa semblança fa tres dècades. Curiós. En aquest cas, no obstant això, parlo del que m'apassiona i del que visc avui, no sé si en el futur. Parlo de com m'imagino la nostra relació entre humans i màquines intel·ligents, com s'estructurarà la nostra economia dependent i envellida, com resoldrem l'eficiència energètica, com ens divertirem o com serà, per exemple, la televisió del futur. En aquest vídeo imagino una nova professió que m'atreveixo a pronosticar que serà 'la professió majoritària en el món'. No ho revelaré, per a saber saber-ho caldrà esperar que obrin aquest llegat al març de 2039.
per @marcvidal Març '19.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada