Oriol Pujol al lloc de Xavier Trias?

Barcelona - Dimarts, 27 d'abril de 2010

Dins el món de CDC fa dies que es comenta la possibilitat que Oriol Pujol acabi sent el candidat de CiU a l'alcaldia de Barcelona enlloc de Xavier Trias. Diverses fonts apunten que des de l'entorn d'Artur Mas s'estaria valorant

aquesta opció ara que les enquestes comencen a ser favorables. L'excusa oficial seria que l'estat de salut de Trias no és el més idoni per afrontar la cursa electoral i el càrrec d'alcalde, però altres fonts també sostenen que l'entorn de Mas no veu bé la llibertat de moviments i la independència de criteri que manté l'actual alcaldable convergent, que sovint discrepa o ignora les consignes que surten del carrer Còrsega, seu nacional de Convergència.

A l'Ajuntament de Barcelona, Trias ha fet sempre un estil d'oposició constructiu, buscant el diàleg i l'acord amb l'equip de govern quan ha estat possible, i amb una orientació ideològica pròxima a la socialdemocràcia, allunyat de posicions conservadores que mantenen altres sectors de la federació nacionalista. Aquesta estratègia li ha donat un perfil centrista ben vist pels ciutadans, com demostren les enquestes, però sembla que no acaba d'agradar a un determinat sector del partit, partidari de formes més dures.

Amb el relleu de Trias per Oriol Pujol, l'entorn de Mas pretén recuperar el control del grup municipal, tot i que també hi ha qui hi veu una maniobra en clau successòria, ja que l'alcaldia de Barcelona, ara més a l'abast que mai, és un bon trampolí per una persona que aspiri a succeir Mas, tant si finalment aconsegueix la presidència de la Generalitat com si no. Oriol Pujol és un dels noms que ha sonat amb més força per rellevar Mas al davant de CDC. Durant l'etapa de Jordi Pujol, altres aspirants a delfins, com Miquel Roca i Josep Maria Cullell també van mirar de conquerir l'alcaldia per preparar-se per a la successió, però no se'n van sortir. Ara les enquestes són més favorables que mai i alguns dirigents ja fan números en clau de futur.

L'independentisme no té sostre, diguin el que diguin els voltors

Barcelona - Dilluns, 26 d'abril de 2010

Com era d'esperar els voltors no han trigat gaire a sortir del seu niu. El resultat de les consultes populars no ha estat, com en la primera convocatòria, espectacular. Però per molts carronyers que el sobrevolin, l'independentisme està més viu que mai. Perquè que en una consulta popular, sense ser vinculant, votin gairebé mig milió de catalans és un èxit sense precedents.

Però fidels a la seva estratègia contra l'independentisme alguns no se n'han pogut estar de declara el fracàs de les consultes. El Periódico, per posar un cas, titulava "Punxada sobiranista" a la portada. La Vanguardia, en canvi, aquesta vegada optava per un títol asèptic i evitava pronunciar-se sobre l'èxit o el fracàs de la iniciativa.

No viuen gaire bons dies els dos grans diaris de Barcelona. I no parlem dels problemes econòmics de tot el sector, sinó d'un problema de projecte editorial. Tots dos diaris, un des de la perspectiva netament conservadora i l'altre des d'un suposat progressisme, han basat sempre la seva posició nacional en no qüestionar mai les relacions de dominació d'Espanya sobre Catalunya.

Però, tal com ha passat als partits polítics, l'augment de l'independentisme al marge dels corrents oficials està desbordant les seves posicions. La Catalunya de La Vanguardia i El Periódico està desapareixent. Cada cop són menys els que creuen que una entesa amb Espanya és possible, sobretot si aquesta es basa en la retallada de les llibertats del nostre país. Potser ahir només van votar els independentistes més convençuts, però si les forces vives de l'espanyolisme en decreten el fracàs és perquè volen acabar amb un debat que comencen a tenir perdut.

Ho exemplifica molt bé la denúncia que dissabte va fer Montilla que Mas "és un independentista que se n'amaga". No té raó el president. Mas mai ha estat un independentista convençut però, a diferència del PSC, Convergència i Unió comença a veure que la independència ja no és una opció, sinó una necessitat. I, per la seva banda, ERC se n'ha adonat que l'estratègia de catalanitzar el PSC mentre sigui el lobby del PSOE a Catalunya no té sentit. Potser les paraules d'ahir de Joan Puigcercós són l'inici d'un canvi a les files republicanes. Ara l'objectiu és que CiU passi de sobiranista a independentista. Passi el que passi, diguin el que diguin, l'independentisme ha demostrat que no té sostre i té una base social més sòlida que qualsevol altra idea política a Catalunya.

La premsa amaga sota l’estora la brossa de Samaranch

Barcelona - Dijous, 22 d'abril de 2010

Si els diaris són els encarregats de fixar la història més immediata, amb la mort de Juan Antonio Samaranch han faltat clamorosament a la seva obligació. Les portades d'avui, a Catalunya i a Espanya, obligaven a acostar-se al quiosc amb guants de làtex, llevat de comptades excepcions. "Adios al gran campeón del olimpismo moderno", titulava El País, o"Se apaga la gran llama del olimpismo",d'ABC, són només dos exemples de falsejament d'una figura (ja) històrica. Ja a les pàgines interiors, la premsa s'encarregava de passar de puntetes pel paper actiu durant el franquisme del personatge. I també mirava a l'altra banda quan hauria tocat parlar dels casos de corrupció al si del Comitè Olímpic Internacional.

Com en els millors temps de l'obscurantisme d'aquest país, ha calgut recórrer a la premsa internacional per trobar valoracions més acurades i incisives sobre l'exfalangista. Vilaweb n'ha fet un bon recull: 'Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO' (The Times); 'Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis' (L'Express);Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO (BBC); ' S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange' (La Stampa) o 'Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme' (Sydney Morning Herald), per citar-ne alguns. De fet, el to de la premsa digital ha marcat grans diferències amb la del paper, amb la qual cosa es fa palès un cop més l'encastament dels mitjans tradicionals a Catalunya en un establishment espanyolista i tendent a edificar-se sobre el pacte de silenci de la transició.

I, malauradament, la CCMA no ha estat a l'alçada tampoc. Malgrat algunes al·lusions en els Telenotícies, el tractament a d'altres espais feia preguntar-se si qui havia finat era un heroi del país. A Catalunya Ràdio, en l'espai que presenta Sílvia Còppulo, no tenien prou sabó per cobrir el personatge; i aquest matí, TV3 retransmetia la cerimònia de comiat amb un desplegament també de màxim honor. (Per bé que, en aquest cas, hi ha com a mínima la dada objectiva que Samaranch havia rebut la medalla d'Or de la Generalitat de mans del president Pujol).

Rafel, has something great to reveal! "I am the chosen one".

 

http://en.tackfilm.se/?id=1269869817023RA15

Matrícula Austriaca!!

Diumenge 15, Camp Nou. Barça 3 - València 0.

A CHUPARLA!!

Enviado por un colchonero

 

 

---

Asunto: A CHUPARLA

 

Me encanta leer la prensa deportiva en días como hoy, y mirando alguno de los miles de comentarios de los foros me quedo con este, que es como pensamos todos los que sufrimos el madridismo día si, día también.
 
 
Para los bocazas, para los chulos, para los de la 10ª, para los blancos, para los del 3-0,para los bicicletas, para la Cibeles,para el millonario prepotente, para el marca, para el AS, para el LAMA (jajajaja), para todos los voceros del madrid, para Roncero y su Villarato (o Platinato), para INDA, para Guasch, para LAMA (el novio de Raul), para Poli Rincón (jajajajaja), para el CARRUSEL (jajajja), para JUANMA CASTAÑO y DEPORTES CUATRO, para radio marca (jajajajja), para Palomar, para Enrique Ortego, para RIVERO, para JJ Santos, para RONCERO, para Hernaez, para ALFREDO DURO,PARA LOS QUE GANAN LOS PARTIDOS ANTES DE JUGARLOS, para los que se quejan de los árbitros cuando no les ayudan pero se olvidan de cuanto les han ayudado, para los prepotentes,para los perdonavidas, para los millonarios,para los que ya habían ganado el triplete en agosto, para los galacticos de la soberbía, para US, para los Vikingos!!! A CHUPARLA!!!!!!!!!!!

Hala Madrid

Un equip va ser la riota del món, quin és el secret? es preguntava tothom? la prepotència, la sobèrbia, l'Alcorcón i l'Olympique de Lyon!!