Com era d'esperar els voltors no han trigat gaire a sortir del seu niu. El resultat de les consultes populars no ha estat, com en la primera convocatòria, espectacular. Però per molts carronyers que el sobrevolin, l'independentisme està més viu que mai. Perquè que en una consulta popular, sense ser vinculant, votin gairebé mig milió de catalans és un èxit sense precedents.
Però fidels a la seva estratègia contra l'independentisme alguns no se n'han pogut estar de declara el fracàs de les consultes. El Periódico, per posar un cas, titulava "Punxada sobiranista" a la portada. La Vanguardia, en canvi, aquesta vegada optava per un títol asèptic i evitava pronunciar-se sobre l'èxit o el fracàs de la iniciativa.
No viuen gaire bons dies els dos grans diaris de Barcelona. I no parlem dels problemes econòmics de tot el sector, sinó d'un problema de projecte editorial. Tots dos diaris, un des de la perspectiva netament conservadora i l'altre des d'un suposat progressisme, han basat sempre la seva posició nacional en no qüestionar mai les relacions de dominació d'Espanya sobre Catalunya.
Però, tal com ha passat als partits polítics, l'augment de l'independentisme al marge dels corrents oficials està desbordant les seves posicions. La Catalunya de La Vanguardia i El Periódico està desapareixent. Cada cop són menys els que creuen que una entesa amb Espanya és possible, sobretot si aquesta es basa en la retallada de les llibertats del nostre país. Potser ahir només van votar els independentistes més convençuts, però si les forces vives de l'espanyolisme en decreten el fracàs és perquè volen acabar amb un debat que comencen a tenir perdut. 
Ho exemplifica molt bé la denúncia que dissabte va fer Montilla que Mas "és un independentista que se n'amaga". No té raó el president. Mas mai ha estat un independentista convençut però, a diferència del PSC, Convergència i Unió comença a veure que la independència ja no és una opció, sinó una necessitat. I, per la seva banda, ERC se n'ha adonat que l'estratègia de catalanitzar el PSC mentre sigui el lobby del PSOE a Catalunya no té sentit. Potser les paraules d'ahir de Joan Puigcercós són l'inici d'un canvi a les files republicanes. Ara l'objectiu és que CiU passi de sobiranista a independentista. Passi el que passi, diguin el que diguin, l'independentisme ha demostrat que no té sostre i té una base social més sòlida que qualsevol altra idea política a Catalunya.
Però fidels a la seva estratègia contra l'independentisme alguns no se n'han pogut estar de declara el fracàs de les consultes. El Periódico, per posar un cas, titulava "Punxada sobiranista" a la portada. La Vanguardia, en canvi, aquesta vegada optava per un títol asèptic i evitava pronunciar-se sobre l'èxit o el fracàs de la iniciativa.
No viuen gaire bons dies els dos grans diaris de Barcelona. I no parlem dels problemes econòmics de tot el sector, sinó d'un problema de projecte editorial. Tots dos diaris, un des de la perspectiva netament conservadora i l'altre des d'un suposat progressisme, han basat sempre la seva posició nacional en no qüestionar mai les relacions de dominació d'Espanya sobre Catalunya.
Però, tal com ha passat als partits polítics, l'augment de l'independentisme al marge dels corrents oficials està desbordant les seves posicions. La Catalunya de La Vanguardia i El Periódico està desapareixent. Cada cop són menys els que creuen que una entesa amb Espanya és possible, sobretot si aquesta es basa en la retallada de les llibertats del nostre país. Potser ahir només van votar els independentistes més convençuts, però si les forces vives de l'espanyolisme en decreten el fracàs és perquè volen acabar amb un debat que comencen a tenir perdut.
Ho exemplifica molt bé la denúncia que dissabte va fer Montilla que Mas "és un independentista que se n'amaga". No té raó el president. Mas mai ha estat un independentista convençut però, a diferència del PSC, Convergència i Unió comença a veure que la independència ja no és una opció, sinó una necessitat. I, per la seva banda, ERC se n'ha adonat que l'estratègia de catalanitzar el PSC mentre sigui el lobby del PSOE a Catalunya no té sentit. Potser les paraules d'ahir de Joan Puigcercós són l'inici d'un canvi a les files republicanes. Ara l'objectiu és que CiU passi de sobiranista a independentista. Passi el que passi, diguin el que diguin, l'independentisme ha demostrat que no té sostre i té una base social més sòlida que qualsevol altra idea política a Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada