Si els diaris són els encarregats de fixar la història més immediata, amb la mort de Juan Antonio Samaranch han faltat clamorosament a la seva obligació. Les portades d'avui, a Catalunya i a Espanya, obligaven a acostar-se al quiosc amb guants de làtex, llevat de comptades excepcions. "Adios al gran campeón del olimpismo moderno", titulava El País, o"Se apaga la gran llama del olimpismo",d'ABC, són només dos exemples de falsejament d'una figura (ja) històrica. Ja a les pàgines interiors, la premsa s'encarregava de passar de puntetes pel paper actiu durant el franquisme del personatge. I també mirava a l'altra banda quan hauria tocat parlar dels casos de corrupció al si del Comitè Olímpic Internacional.
Com en els millors temps de l'obscurantisme d'aquest país, ha calgut recórrer a la premsa internacional per trobar valoracions més acurades i incisives sobre l'exfalangista. Vilaweb n'ha fet un bon recull: 'Si vol entendre la corrupció institucionalitzada, un bon lloc per a començar és el palau de Lausana des d'on Samaranch dirigia el CIO' (The Times); 'Samaranch va canviar la divisa de Coubertain. Amb ell la cosa important era participar en els beneficis' (L'Express);Samaranch va deixar créixer un càncer de corrupció i de luxe al CIO (BBC); ' S'ha emportat a la tomba el seu fosc passat amb la camisa blava de la Falange' (La Stampa) o 'Amb Samaranch el Comitè Olímpic va esdevenir sinònim de nepotisme, clientelisme, escàndols, secrets i elitisme' (Sydney Morning Herald), per citar-ne alguns. De fet, el to de la premsa digital ha marcat grans diferències amb la del paper, amb la qual cosa es fa palès un cop més l'encastament dels mitjans tradicionals a Catalunya en un establishment espanyolista i tendent a edificar-se sobre el pacte de silenci de la transició.
I, malauradament, la CCMA no ha estat a l'alçada tampoc. Malgrat algunes al·lusions en els Telenotícies, el tractament a d'altres espais feia preguntar-se si qui havia finat era un heroi del país. A Catalunya Ràdio, en l'espai que presenta Sílvia Còppulo, no tenien prou sabó per cobrir el personatge; i aquest matí, TV3 retransmetia la cerimònia de comiat amb un desplegament també de màxim honor. (Per bé que, en aquest cas, hi ha com a mínima la dada objectiva que Samaranch havia rebut la medalla d'Or de la Generalitat de mans del president Pujol).
I, malauradament, la CCMA no ha estat a l'alçada tampoc. Malgrat algunes al·lusions en els Telenotícies, el tractament a d'altres espais feia preguntar-se si qui havia finat era un heroi del país. A Catalunya Ràdio, en l'espai que presenta Sílvia Còppulo, no tenien prou sabó per cobrir el personatge; i aquest matí, TV3 retransmetia la cerimònia de comiat amb un desplegament també de màxim honor. (Per bé que, en aquest cas, hi ha com a mínima la dada objectiva que Samaranch havia rebut la medalla d'Or de la Generalitat de mans del president Pujol).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada