És cert que la majoria social catalana i els poders fàctics del país demanen una entesa de les dues grans forces polítiques i principals responsables de l'actual situació del país: CiU i PSC. Aquest matí, en teoria, el president José Montilla, i el cap de l'oposició, Artur Mas, havien assolit un acord per instar al congrés a renovar els magistrats del TC, que el tribunal es declarés incompetent per pronunciar-se sobre l'Estatut i que es reformés la llei orgànica que el regula. El pacte, però, penja ara mateix d'un fil, després que ERC, que va dir que 'no' a aquest Estatut, hagi explicat que votarà la resolució, però que no la signarà. Mas pensava que Montilla negociava en nom del tripartit, i buscant de nou furgar en les contradiccions dels partits de govern, ha afirmat que si Esquerra no la signa CiU tampoc ho farà.
En tot cas, si es confirma el pacte, cal fer-se la següent pregunta: amb un 73% de desafecció política, s'ha de perpetuar l'agonia de l'autonomisme? Montilla i Mas poden fer un últim intent, però ja tenen la desconfiança generalitzada de les avantguardes intel·lectuals, polítiques i de la societat civil, que veuen Espanya com un llast pel nostre desenvolupament econòmic, polític i fins i tot, d'autoestima nacional.
El que han d'entendre els dos màxims representants polítics del país és que han d'obrir el compte enrere per eliminar de l'imaginari col·lectiu polític la transició, els seus pactes, les seves vergonyes i les seves pors. Hi ha la irrupció d'unes noves generacions que no pensen donar un altre crèdit ni una altra hipoteca. L'autonomisme està ferit de mort, i cal que Catalunya, els Països Catalans, siguin com qualsevol altre país de la UE.
Es dirà que hi ha un marc jurídic, que hi ha la paret d'Espanya, com recordava Jordi Pujol. Però ell mateix, després d'haver apuntalat aquesta paret durant més d'un quart de segle, s'adona ara de la gran equivocació d'haver enfortit el monstre, d'haver consolidat l'estat.
Tots, doncs, hem de posar el màxim d'imaginació i il·lusió en trobar estratègies que ens permetin saltar la paret. Salvar l'autonomisme és portar el país a la desnaturalització, la desnacionalització i l'assimilació a Espanya.
El que han d'entendre els dos màxims representants polítics del país és que han d'obrir el compte enrere per eliminar de l'imaginari col·lectiu polític la transició, els seus pactes, les seves vergonyes i les seves pors. Hi ha la irrupció d'unes noves generacions que no pensen donar un altre crèdit ni una altra hipoteca. L'autonomisme està ferit de mort, i cal que Catalunya, els Països Catalans, siguin com qualsevol altre país de la UE.
Es dirà que hi ha un marc jurídic, que hi ha la paret d'Espanya, com recordava Jordi Pujol. Però ell mateix, després d'haver apuntalat aquesta paret durant més d'un quart de segle, s'adona ara de la gran equivocació d'haver enfortit el monstre, d'haver consolidat l'estat.
Tots, doncs, hem de posar el màxim d'imaginació i il·lusió en trobar estratègies que ens permetin saltar la paret. Salvar l'autonomisme és portar el país a la desnaturalització, la desnacionalització i l'assimilació a Espanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada