Amb el congrés de fa dues setmanes, el renovat president d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, va aconseguir que el partit avalés l'acostament al PSC. Gràcies també a uns mitjans de comunicació on Duran té un xec en blanc per fer determinades declaracions d'intencions, el missatge ha acabat calant en l'opinió pública, gairebé més que no pas el missatge del passat congrés de CDC.
Tot plegat ha provocat cert malestar a la direcció de Convergència que, tot i ser conscient de les intencions de Duran, no veu amb gaire bons ulls la reunió que farà amb el president de la Generalitat, José Montilla. El nucli més proper a Artur Mas considera que amb aquest gest, Duran trenca una mena de pacte tàcit, immiscint-se en l'estratègia de la federació a Catalunya. Tot i això recorden que Duran té les mans lligades i en cap cas pot parlar en nom de CiU, sinó només com a president d'UDC.
Simbòlica o no, el cert és que la reunió de Duran amb Montilla és una manera de pressionar a Mas perquè s'allunyi d'un futur pacte amb Esquerra. El líder d'Unió vol evitar un front nacionalista que no només li tancaria les portes per a un ministeri a Madrid, sinó que li trauria pràcticament tota la influència que té en els cercles polítics i econòmics de la capital espanyola. En Montilla, de ben segur que hi trobarà un bon col·laborador en aquesta estratègia.
Malgrat que el balanç global oficial que el PSC fa del segon tripartit, a mitja legislatura, és "positiu" i "estaria disposat repetir un nou acord amb ERC i ICV "la pròxima legislatura, la realitat és que Montilla i els seus no veuen amb mals ulls les possibilitats que ofereix un acostament a Convergència, sobretot si, com les enquestes indiquen, el tripartit no suma. Però a cap dels analistes de Nicaragua se li escapa que l'única manera de pactar amb el CiU seria fent president Artur Mas, fet que comportaria gairebé segur la mort política del president Montilla, que difícilment es podria integrar al govern o tornar de ministre a Madrid.
Per tot plegat, sembla que el joc que donen els socialistes a Duran i Lleida és, sobretot, una manera d'intentar desestabilitzar les relacions entre Unió i Convergència. Es tracta, doncs, d'una mena d'intercanvi. Duran aconsegueix allunyar Convergència d'Esquerra i el PSC posa llenya al foc a l'enfrontament intern a la federació nacionalista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada