La reunió de la direcció d'Unió amb el PSC ha estat, sens dubte, el gran assumpte polític de la setmana. Un cop més Unió ha soscavat el lideratge d'Artur Mas amb l'únic objectiu d'accentuar el seu perfil propi i el del seu líder Josep Antoni Duran i Lleida. A CDC, indignats, assenyalen que el comportament del seu soci és inèdit i que si Unió vol tornar a governar les institucions ha d'assumir que només ho podrà fer del braç de Convergència, i no del braç dels socialistes que estan usant als democratacristians amb l'únic objectiu de desgastar Mas i facilitar les relacions a Zapatero amb el grup parlamentari català al Congrés.
De moment Duran i Mas havien de reunir-se aquesta setmana a Madrid -al líder de CDC li interessava esmorteir la polèmica el més ràpid possible- però Duran va preferir no fer-ho per no aparèixer com públicament amonestat. Alguns mitjans van veure en les paraules de Pujol davant els dos líders de CiU una desautorització a Duran, però les paraules del president calien ser interpretades en clau d'equilibri entre les sensibilitats que, en forma de partits, conviuen dins la federació. Davant el conformisme de Duran i les aspiracions poc concretes de Mas amb l'Estatut el president va optar pel carrer del mig i a l'un i l'altre els va instar a desar la destral de guerra i no donar més trumfos a un PSC que, sense dir encara quina és la seva alternativa si es retalla l'Estatut ni haver pactat res en aquest sentit amb els seus socis, va acumulant forces tal i com demostren les darreres enquestes publicades.
Un cop més, doncs, CiU apareix davant l'opinió pública dividia i cada cop són més els analistes que es pregunten què fan ambdues formacions encara unides i si no hauria estat millor que, en les darreres municipals s'haguessin presentat per separat per mesurar les forces reals i a partir d'aquí fer o no el camí plegats tenint en compte les forces de cadascú. Però Mas i Duran van deixar escapar la oportunitat i ara la por els pot passar factura.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada