Ha costat, però finalment Artur Mas s'ha adonat que l'acostament de Josep Antoni Duran i Lleida als socialistes anava de veres. La trobada entre les cúpules d'Unió i el PSC de la setmana passada ni era una escenificació per demostrar el bon rotllo entre el president Montilla i el polític català amb més poder a Madrid, ni era una reunió per posar gelós al propi Mas. Es tractava de buscar punts en comú a curt, a mitjà i a llarg termini entre dos polítics, José Montilla i Josep Antoni Duran i Lleida, que estan més pròxims del que les sigles dels seus partits indiquen.
D'aquí el nerviosisme previ de Convergència i la necessitat de Mas de desautoritzar Duran a posterioritat. Tot i que el president de CiU és partidari de donar marge d'actuació a Josep Antoni Duran i Lleida per evitar tensions innecessàries en el si de la federació, ja feia dies que els principals dirigents de CDC demanaven un cop de puny sobre la taula. Finalment, dissabte Mas va sortir a deslegitimar el suport que Duran va donar, per avançat, a Montilla si finalment el Tribunal Constitucional retalla l'Estatut.
De fet, part de la cúpula de CDC es va prendre la reunió i la coincidència de punts de vista entre Duran i Montilla com poc menys que una traïció. De fet, aquests dirigents consideren que no és a l'entorn del president Montilla que s'ha d'edificar el consens per respondre a la retallada de l'Estatut, sinó que ha de ser el Parlament qui porti la veu cantant en tot el procés. No cal oblidar que CiU és la primera força parlamentària del país i, en un moment com l'actual de divisió dins el govern, el pinyol de Mas no tolerarà que Duran sigui qui doni la legitimitat a Montilla per poder fer i desfer davant el PSOE.
Mas és conscient que els perillosos acostaments de Duran al PSC el perjudiquen més que el beneficien. Primer perquè li redueix el marge de maniobra i fa més difícil un acostament a Esquerra i segon, i més important, li discuteix el lideratge de la federació en aquest procés. "És Convergència, i no Unió, qui decideix l'estratègia a seguir", explica un dels col·laboradors de Mas.
En tot cas queda clar que ara mateix és, com a mínim discutible, que el president de la Generalitat, José Montilla hagi de liderar el consens català a Madrid. Tot i que és la primera autoritat del país, la sintonia entre els tres socis de govern no passa pel seu millora moment. En aquests dos anys, Montilla tampoc ha aconseguit treure's de sobre la llosa de ser un president amb menys vots que el cap de l'oposició. I el PSC tampoc ha demostrat que té capacitat real per desmarcar-se de les polítiques del PSOE. Amb aquest panorama no és estrany que Artur Mas parli clar i busqui ser ell qui lideri, o almenys comparteixi lideratge, la resposta al Tribunal Constitucional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada