Barcelona-Divendres, 7 de novembre de 2008
El president de la Generalitat, José Montilla, ha perdut una gran dosi de credibilitat aquesta setmana. La reunió que va mantenir amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, dimecres passat, podia ser un gran gest per reclamar un bon finançament pel Principat de Catalunya. Però tot plegat s'ha acabat convertint en una pantomima perquè ni a la plaça Sant Jaume ni a La Moncloa no es dóna cap valor al compromís que, suposadament, hauria adquirit Zapatero de fomentar un acord per reformar el sistema autonòmic abans que acabi el 2008.
La credibilitat l'ha perduda Montilla perquè va ser ell qui va promoure la reunió amb el seu company de partit i homòleg espanyol. Si hagués estat Zapatero qui l'hagués convocada, aprofitant la presència del president català a Madrid per l'entrega del Premi Blanquerna –desprestigiat pel fet de ser atorgat a la presidenta de FCC, Ester Koplowitz, amb una intenció absoluta de favoritisme i interès empresarial- el president català hauria fet bé d'acudir a la cita. Encara que només hagués estat per constatar que l'executiu estatal no té la reforma del finançament com a prioritat immediata.
El drama nacional ve del fet que José Montilla va reunir-se amb Zapatero per exigir-li diligència veient que la reforma s'ajornarà ves a saber fins quan –com a mínim, fins els primers mesos del 2009- i en va sortir amb les mans buides. I no només això. Durant les hores posteriors a la trobada, l'equip de Montilla es va afanyar a escampar que La Moncloa havia assumit les peticions catalanes. Però només ha calgut un dia per constatar que el full de ruta espanyol passa per demanar al Principat que, un cop més, s'ajusti el cinturó. I és per aquest motiu que s'està ajornant la reforma del sistema. Perquè com més temps passi més indicis hi haurà que l'Estat espanyol no té diners i, per tant, no es pot fer una reforma que deixi a totes les comunitats satisfetes. O, el que és el mateix, que augmenti els ingressos de totes les autonomies.
Montilla ha actuat de forma irresponsable. Les trobades entre el dirigent català i el president espanyol tenen un valor simbòlic. Són –vistes des d'una perspectiva catalana- cimeres de caps d'estat. Com a mínim, de nació. I si d'aquestes reunions el president de la Generalitat en surt amb les mans buides i, a més, ho intenta maquillar, en el futur ningú donarà cap mena de valor a aquests contactes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada