Quan la bombolla immobiliària ja ha esclatat sorgeix la del catalanisme. Així a l'entorn d'ERC trobem Sobirania i Progrés, Dret a Decidir, Reagrupament.cat i Esquerra Independentista i al de CiU La Casa Gran del Catalanisme, Plataforma per la Sobirania, Convergència2.0, Catalunya Estat Lliure, Refundar Convergència, Llivergents, Plataforma dels 10.000 a Brussel·les , Centre d'Estudis Sobiranistes,Fundació Catalunya Oberta, Associació el Matí i avui encara se'n presenta una de nova: Sobirania i Justícia. I ja veurem si demà se'n presenten tres o quatre més...
Sobirania i Justícia està formada per persones de gran prestigi que ens mereixen un gran respecte com Max Cahner i Joan Vallvé a més de centenars de professionals de CDC i Unió inclosos alguns dels seus fundadors que ara han volgut donar la cara per l'independentisme. I això no ho dubtem és positiu pel país. Però l'aparició d'aquestes múltiples plataformes no deixa de ser una evidència clara i contundent de manca de lideratge de CiU i ERC vers les seves pròpies bases militants i vers la societat civil del país. Tot plegat hauria de fer reflexionar els seus dirigents. La bombolla immobiliària feta a base de cases, casetes,apartaments, associacions i plataformes diverses són la metàfora de la impotència i la incapacitat d'aquests partits polítics de consolidar un projecte i un lideratge polític potent.
Per avançar Catalunya i els Països Catalans no necessiten de cap bombolla ni que aquesta sigui catalanista sinó el que necessiten són persones amb capacitat de lideratge amb un projecte nacional al darrere i disposades a arriscar-se per convertir-lo en una realitat. Caldria també que alguns dels militants, que amb el seu partidisme i sectarisme, han propiciat la desfeta dels partits i les seves estructures pleguessin .
Catalunya no obstant tot això es mou tot i que es nota en el si de la societat catalana un cert nerviosisme i una certa desorientació i cansament . Ningú no planteja seriosament la "solidaritat catalana" que ens caldria per avançar i poder-nos enfrontar a un crescut nacionalisme espanyol consolidat gràcies a l'excessiva prudència dels nacionalismes democràtics catalans i bascos que per por que se'ls acusés de desestabilitzar l'estat han acabat per reforçar-lo ( una mica massa.)
Ara fins i tot el propi Jordi Pujol reconeix que el pacte de la Transició està trencat i si més no ja no dóna més de si. A què estem esperant doncs per establir les bases d'una nova Transició que ens dugui a la llibertat nacional ara que ni els propis federalistes catalans no troben ningú amb qui federar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada