L'escriptor Vicenç Villatoro ha volgut encetar el debat sobre la relació entre els eixos d'ideologia del pensament polític català a un article a El Temps. "Els nostres politòlegs han assumit d'una manera generalitzada que per llegir el mapa polític català [...] hem de dibuixar dos eixos perpendiculars: un entre la dreta i l'esquerra i un altre entre el nacionalisme diguem-ne propi i el nacionalisme espanyol"
ha dit l'escriptor. Uns eixos que amb els quals "molta gent actúa com si fóssin paral·lels": "Dit d'una altra manera, hi ha molta gent que creu -o que parla i actúa com si cregués- que de fet els nostres mapes polítics són només una ratlla on hi ha a una banda les esquerres, que són si no nacionalistes, com a mínim comprensives amb el fet nacional, i unes dretes que són genèricament espanyolistes i absolutament obtuses davant el fet nacional, tot i que de vegades es disfressin de nacionalistes o fingeixin sensibilitats nacionals que abandonaran ràpidament quan els convingui".
Aquesta interpretació política neix, segons l'autor de l'article, "en bona part d'una interpretació de la Guerra Civil i del Franquisme" en què es va atribuïr el monopoli de les dretes als franquistes i tota la resta eren ideologies d'esquerres "fins a tal punt que quan Ramon Trias Fargas funda un partit catalanista i liberal en diu Esquerra Democràtica, per deixar ben clar que és independentista".
Villatoro continua l'argumentació i diu que "amb el pas dels anys, gairebé tothom ha vist que no era pas gens clar això que les esquerres eren d'essència nacionalista i les dretes de genètica espanyolista", i ha afirmat que "després de veure l'actuació del PSOE de la transició ençà, és difícil de continuar creient que les esquerres són en essència sensibles a la diversitat nacional".
"Però hi ha qui encara no ha volgut moure -ha continuat l'escriptor- l'eix nacional i i situar-lo perpendicular a l'eix social i creu que parlar de dretes nacionalistes o de dretes independentistes és una contradicció". Villatoro creu que els qui tenen aquesta visió "interpreten malament la realitat" i diu que hi ha conservadors independentistes i liberals independentistes. "Alguns -continua Villatoro- són tan independentistes que votaven independentisme encara que no fós liberal. I molts es consideren independentistes no malgrat ser liberals, sinó precisament perquè són liberals"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada