Una gran inauguració a mode colonial, una festassa per celebrar que, per fi, Barcelona tindrà una de les infraestructures promeses des de fa no se sap ben bé quan. Des del 1994 segons el PSC i de la mà del govern del PSOE, o des del 1996 segons CiU i PP, que haurien
gestat l'acord a l'Hotel Majèstic.Avui ha estat un dia de tallades de cintes, de lloances per l'esplendor de la nova terminal de l'Aeroport d'El Prat, la T1. L'Estat s'ha gastat 1.600 milions d'euros per fer contents els aborígens. I és cert que la nova terminal donarà un impuls a un aeroport que perd passatgers i que veu com el peatge de Barajas que han de pagar moltes companyies que volen operar vols intercontinentals els fa perdre gas dia rere dia. També és cert que la T1 pot ser un impuls per a la projecció internacional de Barcelona i de Catalunya. La nova Spanair, ara de propietat catalana, neix amb molta empenta i ganes de tirar endavant. Nous projectes i un horitzó clar per a l'aeroport català planen als despatxos dirigits per Ferran Soriano.
Serà una T1 sense metro, ni tren, ni TGV. Com a mínim fins el 2012, hem de confiar en el bon servei dels autobusos metropolitans. I serà una T1 controlada per AENA, és a dir, per un gestor públic que desconeix les mínimes nocions de gestió professional i orientada al negoci. Bé, amb una excepció, la política professional i comercial que aplica a l'aeroport de Barajas. Spanair i les companyies que integren l'aliança Star Alliance tenen bona voluntat, però l'Estat no deixarà en cap cas el control ferri sobre la infraestructura. I sense una gestió competent, no s'avançarà.
Però la tallada de cinta d'avui de Zapatero és només un dolç per calmar la plorera del nen impertinent que no accepta que potser el mestre de l'escola li té mania. Un dolç que ha de servir perquè l'amargor del finançament i del Tribunal Constitucional es digereixin millor. Tot just falta un mes pel disgust previsible del finançament, el 15 de juliol, o potser abans i tot, el Govern català haurà de donar explicacions tant si accepta la proposta espanyola com si no. De moment, l'Estat ja ha deixat clar que dels 9.000 milions per a totes les comunitats no es mou. Per molt que avui mateix José Montilla hagi assegurat que les negociacions són a la recta final. No sabem a quin final es refereix, però. Sigui com sigui, ni cambres de comerç, ni patronals, ni economistes experts semblen veure amb bons ulls una proposta que es pugui derivar d'aquests 9.000 milions.
I la T1 també té la missió d'endolcir la patacada constitucional. Serà més o menys contundent, però l'Estatut s'emportarà una sèrie de blaus que de ben segur embrutiran el seu cos. El PSOE creu que Catalunya serà capaç d'assumir la sentència. Sí, no li quedarà més remei, però ara caldrà veure si un cop assumida la ganivetada, sap tornar-s'hi, i si convé, treure un ganivet més gran per defensar el seu territori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada