Barcelona - Dilluns, 18 d'octubre de 2010
Montilla és a hores d'ara un boxejador grogui. A l'actual president només li queda una carta per jugar davant del fortíssim rival que té al davant. Es tracta de fugir del cos a cos i evitar el contacte amb un rival molt més fort. Ja fa molts assalts que sap que perdrà el combat, però prefereix una derrota als punts que caurenoquejat pel rival abans de l'assalt final.
Aquesta és la reflexió metafòrica que sembla haver fet el PSC aquesta darrera setmana. Conscients que Montilla ja no és rival per Mas, a la direcció de campanya del partit fins i tot ha descartat que un cara a cara pugui servir per reflotar la malmesa imatge de Montilla. Només amb aquest argument s'entén que els socialistes exigissin que el primer dels dos debats que s'haurien hagut de fer fos en castellà. L'argumentació que el PSC ha fet servir per exigir un debat en castellà, a més, recorda molt la demagògia lingüística practicada per PP i Ciutadans.
Veient la cosa irrecuperablement perduda, els estrategues del PSC han decidit intentar assegurar un resultat digne que permeti el grup parlamentari socialista no ensorrar-se per sota dels 30 diputats. I és que la caiguda per sota d'aquesta xifra, acompanyada de l'ascens dels nous partits i la necessitat d'Esquerra d'acostar-se a CiU, convertiria el PSC en una força totalment prescindible al Parlament. Fins i tot si s'haguessin de votar temes transcendents com el finançament o el desenvolupament estatutari.
L'actitud del PSC no ha agafat per sorpresa CiU, que ja s'esperava que els debats no s'acabarien celebrant. Fins i tot alguns, des de la Casa Gran, asseguren que Mas sortirà guanyant perquè inevitablement hagués pogut ridiculitzar Montilla en els debats televisius. I amb la imatge de prepotència que arrossega el líder de la federació, els seus assessors temien una reacció desfavorable de l'electorat en cas d'un debat massa desigualat.
Així doncs, anem cap a una campanya de poca confrontació en què els dos grans partits centraran els esforços en el seu electorat. CiU en evitar que l'euforia faci quedar a casa alguns dels seus. I el PSC intentant que el cinturó roig no acabi perdent la poca confiança que li queda al lideratge de Montilla.
Veient la cosa irrecuperablement perduda, els estrategues del PSC han decidit intentar assegurar un resultat digne que permeti el grup parlamentari socialista no ensorrar-se per sota dels 30 diputats. I és que la caiguda per sota d'aquesta xifra, acompanyada de l'ascens dels nous partits i la necessitat d'Esquerra d'acostar-se a CiU, convertiria el PSC en una força totalment prescindible al Parlament. Fins i tot si s'haguessin de votar temes transcendents com el finançament o el desenvolupament estatutari.
L'actitud del PSC no ha agafat per sorpresa CiU, que ja s'esperava que els debats no s'acabarien celebrant. Fins i tot alguns, des de la Casa Gran, asseguren que Mas sortirà guanyant perquè inevitablement hagués pogut ridiculitzar Montilla en els debats televisius. I amb la imatge de prepotència que arrossega el líder de la federació, els seus assessors temien una reacció desfavorable de l'electorat en cas d'un debat massa desigualat.
Així doncs, anem cap a una campanya de poca confrontació en què els dos grans partits centraran els esforços en el seu electorat. CiU en evitar que l'euforia faci quedar a casa alguns dels seus. I el PSC intentant que el cinturó roig no acabi perdent la poca confiança que li queda al lideratge de Montilla.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada