I en referència a aquest tema, voldria apuntar que el deute de la Generalitat s'ha convertit en una perillosa espasa de Damòcles que penja sobre els darrers dies del tripartit. No és pas que la Generalitat estigui a punt d'entrar en fallida, com s'insinua des d'alguns cercles. Però la manca de liquidesa del govern, l'endarreriment en el pagament d'algunes factures i les enormes quantitats de diner que s'hauran de tornar en els darrers anys són un problema greu tant pels que surten, com a responsables, com pels que entrin, per la responsabilitat d'arreglar-ho.
La possible emissió de deute per valor de 1.000 milions d'euros en els pròxims dies ha fet saltar totes les alarmes de l'opinió pública, però ja fa molt temps que el deute que acumula la Generalitat és desmesurat. En aquest sentit, destaca, per exemple, la gran inversió en obra pública feta en els darrers anys, que s'ha sustentat sobretot en mètodes de finançament extrapressupostaris. És a dir, mètodes en els quals els agents privats -bancs o constructores- es fan càrrec de la inversió inicial, que és retornada a terminis i amb els seus corresponents interessos.
L'ús d'aquests mètodes s'ha generalitzat en els darrers anys a arreu del món. El problema és que la Generalitat ha hagut de recórrer a ells no per convicció, sinó per necessitat. Fins i tot amb el nou finançament o amb els diners que ha brindat la disposició addicional tercera de l'Estatut ha estat impossible quadrar els números quan ha arribat la crisi econòmica. Així projectes com la línia 9, l'Eix Transversal o els túnels de Ferrocarrils a Sabadell i Terrassa han necessitat d'aquests mètodes.
Tot plegat ha creat una bola de deute de grans dimensions que amenaça d'esclatar a pocs dies de les eleccions. Els 1.000 milions de deute no són ni tan sols una solució, sinó una manera de guanyar temps esperant solucions millors. La solució passa per reconèixer que el sistema de finançament pactat fa dos anys no respon a les necessitats de Catalunya i en cal un de millor. El règim comú amb la resta de comunitats autònomes no és satisfactori per Catalunya, pel dèficit històric que acumula i per les seves necessitats d'inversió, molt diferents a les d'Astúries, Múrcia o Extremadura (imagino). Mani qui mani, ho tindrà molt complicat per solucionar les mancances financeres de la Generalitat.
L'ús d'aquests mètodes s'ha generalitzat en els darrers anys a arreu del món. El problema és que la Generalitat ha hagut de recórrer a ells no per convicció, sinó per necessitat. Fins i tot amb el nou finançament o amb els diners que ha brindat la disposició addicional tercera de l'Estatut ha estat impossible quadrar els números quan ha arribat la crisi econòmica. Així projectes com la línia 9, l'Eix Transversal o els túnels de Ferrocarrils a Sabadell i Terrassa han necessitat d'aquests mètodes.
Tot plegat ha creat una bola de deute de grans dimensions que amenaça d'esclatar a pocs dies de les eleccions. Els 1.000 milions de deute no són ni tan sols una solució, sinó una manera de guanyar temps esperant solucions millors. La solució passa per reconèixer que el sistema de finançament pactat fa dos anys no respon a les necessitats de Catalunya i en cal un de millor. El règim comú amb la resta de comunitats autònomes no és satisfactori per Catalunya, pel dèficit històric que acumula i per les seves necessitats d'inversió, molt diferents a les d'Astúries, Múrcia o Extremadura (imagino). Mani qui mani, ho tindrà molt complicat per solucionar les mancances financeres de la Generalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada