En algunes ocasiones he escrit quatre ratlles, a alguns dels contactes als que li l'he enviat, canviant diferències sobre aquest tema, que no fa més, que confirmar allò que ja sabiem.
Deso la meva reflexió, en castellà, enviada al meu amic Juan i en Català als meus amics de feina i a la Jàmnica.
Els deso en ordre cronològic.
****
23/09/2010
Mireu, no se, potser l'speech té raó. Si la té, el pitjor no és el que fa l'Estat amb Catalunya, sinó que a Catalunya no hi ha cap veu que cridi tant fort ni amb els collons que cal fer-ho com per a que les coses facin un canvi.
És cert que 'algo se cuece' des de fa un temps a Catalunya, això és evident... però això de la balances fiscals, fa massa que dura i trobo que hauriem d'haver reaccionat abans.
Hi ha cops que reflexiono sobre aquestes coses, i haig de dir que penso, que per durs que ens posem, l'Estat té absolut poder sobre les seves comunitats i que com deiem sobre la sentència de l'Estatut, o se acata o nos sacan las tropas a la calle (ho deia en to sarcàstic el President Pujol), que poden fer-ho!!.
Potser, la via negociada, la 'del buen rollo' ja no toca. Potser, ara toca alguna cosa més, però quina? l'Estat no ho permetetrà tot i si l'speech és cert, com penseu que es permetràn perdre un xx% (el que representa Catalunya a l'Estat) del seu pressupost per la patilla?
El que sí tinc clar, és que el meu sentiment Independentista (l'he tingut sempre xq he conviscut sempre entremig d'un marcat caràcter catalanista, inculcat des de ben petit per la meva mare), és més viu que mai i me'n adono que cada cop hi ha gent més propera al meu sentiment (gent que mai hauria dit abans ho fos). Gent que potser no ho és exactament pels mateixos motius pels que jo ho he estat sempre, sino que ara s'incorpora a un sentiment de 'necessitat' d'independentisme, sense fer escarafalls i sense rasgar-se les vestidures, que també m'agrada, m'acompanya i em referma en aquest tot Independentista que visc personal.
****
11/10/2010
¿crees que esto tiene solución?
Esto es como la paródia de la que hablaba el President Maragall (aunque no es Santo de mi devoción).
España y Catalunya, ess como un matrimonio en el que el marido maltrata a su mujer. Esta, la mujer, denuncia y nadie hace nada...al final o hay una desgracia, o se separan de mutuo acuerdo o a la mujer, consigue que se la tenga en cuenta como corresponde. .
Si no se equilibra la situación, Catalunya se ahoga. El péndulo ahora está al otro extremo.
Creo sinceramente, que iniciativas de 'Dret a Decidir" son básicas para mover este asunto y equilibrar las cosas. Si no se equilibran, estaría completamente deacuerdo con una Independencia. Una independencia sin rasgarse las bestiduras. Sin menos tener a nadie, solo por necesidad y coherencia.
22.000 millones anuales, Juan, es demasiado y eso no se soporta, ya no es sostenible. 60 millones diarios!!!!
Si el reparto fuera justo, como se hace con los Lands en Alemania o incluso como se hace respetando los Foros en el Pais Vasco, quizá mi sentimiento Independentista, no tendria el sentido que tiene ahora. La Independencia no seria solo por la diferencias historicas etc,etc.. de toda la vida, sino por los problema económicos que no tenerla los ocasiona esta relación desigual que no nos aporta nada, básicamente, no hunde.
Mira ahora la Gene, tiene que autofinanciarse (como hace mil años lleva haciendo Estado, con los Bonos) eso es que la financiación de la que salieron tan contentos (El Tripartit) hace unos meses es mentira, no llega o es de todo insuficiente.
Esto va a petar, yo lo veo claro.
****
Stts,
r.a.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada