Algú trencarà el pacte d’unitat pel finançament?

26/08/2008 ·

De l'executiva del PSC d'ahir dilluns a resta d'abonats al front comú n'esperaven alguna cosa més que un sí però no. Un senyal clar de rebuig a les interferències d'alguns càrrecs del PSOE que demostri que, efectivament, els socialistes catalans no decantaran el seu vot als pressupostos de l'Estat en funció de les directrius de Ferraz. Però el PSC està avesat a recórrer a l'ambigüitat per escapolir-se de qualsevol incomoditat, i ho va aconseguir, perquè no ha quedat clara quina és la seva postura. No hi ha hagut cap desautorització directa als barons Corbacho i Jáuregui, però un dia abans de l'executiva, Ernest Maragall va aclarir que "ara l'objectiu no és verificar si som capaços o no d'opinar de forma diferent PSC i PSOE, sinó fer complir la llei i que aquesta es verifiqui en la llei de pressupostos del 2009".

Això vol dir que el PSC es compromet a no votar uns mals pressupostos? Doncs sí però no... Perquè Maragall es va limitar a respondre que l'estratègia catalana està ben definida i que "apunta correctament al resultat imprescindible de compliment íntegre de les previsions que l'Estatut va formular". En aquest sentit, va dir que "l'objectiu final està clar i no ens mourem d'aquí". Tan convençut està Ernest Maragall que el PSC sortirà de l'atzucac en què l'ha posat el PSOE que es va llançar: "Garanteixo que tindrem el finançament que correspon a l'Estatut. N'estic convençut perquè ho diu la llei, per l'evidència que el PSC és el primer partit de Catalunya, perquè té la màxima representació institucional en aquesta matèria a través de la presidència de la Generalitat i perquè com a partit estem convençuts que la posició comuna catalana s'ha de veure reflectida en els pressupostos".

Mentrestant, CiU i ERC cada vegada són més a prop i són més conscients que sense un bon finançament, ningú no podria legitimar un govern a Catalunya amb un PSC sotmès a la voluntat del PSOE. En els propers dies es farà públic l'acord de mínims de totes les forces polítiques del país per anar a negociar a Madrid. Però no es donaran a conèixer els termes exactes de l'acord per evitar que l'executiu espanyol iniciï ja la negociació a la baixa. A partir del moment en què es presenti l'acord, ja no hi hauria d'haver marxa enrere. Però a Catalunya tot és possible. I si no, llegeixin el llibre L'eterna desunió dels catalans (Laie, 2008).