27/08/2008 · Des del collectiu Joan Crexell hem mantingut una actitud de gran respecte per l'expresident Pujol, un dels pocs referents vius del catalanisme polític, i que a través de la seva fundació està realitzant una tasca important i positiva. També hem lloat la seva feina feta, sovint dolorosament, per mantenir Catalunya com un sol poble davant posicions de persones del seu entorn i de CiU. Hem respectat i respectem l'actitud que aquests dies ha demostrat vers el govern de la Generalitat i el seu president i la defensa que fa de la política del conseller Antoni Castells respecte el finançament. Els seus actes són un mirall de la seva personalitat d'estadista. Pujol, però, augura una crisi important amb l'estat i, a més, denuncia un reforçament clar del nacionalisme espanyol i n'atorga la culpa al govern tripartit.
Davant d'això ens agradaria que l'expresident reflexionés i entengués que tots els mals d'avui de la nació catalana no poden ser només fruit dels quatre o cinc anys últims de govern d'esquerres. Potser fora bo també que tingués la valentia d'admetre en què varen fallar durant la Transició democràtica, en la Constitució i en la creació de la gàbia de l'estat de les autonomies, per veure-hi les seves pròpies responsabilitats. Així com veure les conseqüències de governar durant dècades desautoritzat el sobiranisme i permetent que l'estat el manipulés a favor seu quan els va convenir o l'intentés liquidar d'altres vegades.
Davant d'aquesta tessitura caldria que Jordi Pujol reflexionés a què condueixen declaracions, com les que ha fet al diari El Mundo, desautoritzant la via independentista. Malgrat que ell sap molt bé que avui les noves generacions de CiU i molts militants històrics aposten per aquest camí. Ja va cometre l'error fa anys al deixar-se anomenar "español del año" per al diari ABC, ara Pedro J Ramírez l'acaba de felicitar per les declaracions fetes al seu rotatiu.
L'expresident Pujol, que té tot el dret a declarar-se contrari a la independència, hauria de valorar però, que les seves paraules col·loquen el país en un carreró sense sortida. Una via que ja hem experimentat durant aquests primers trenta anys de convivència a la gàbia de l'estat de les autonomies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada