29/08/2008 · Ahir al vespre, al Congrés dels diputats, l'executiu espanyol va passar la mà per la cara dels partits catalans. I no tant per la xuleria característica del ministre Pedro Solbes, advertit que si no els va bé el que ofereix l'Estat, igualment es farà perquè la jerarquia és evident, sinó perquè Solbes, senzillament es va dedicar a dir la veritat sobre l'Estatut. Una veritat que costa d'assumir, però que es llegeix en els seus articles. L'Estatut no estableix aquesta bilateralitat que proclamen els nostres líders polítics, sinó que sotmet el finançament, de manera molt clara, a la voluntat espanyola.
Vegem-ne els articles més significatius: L'article 201.1 estableix que les finances de la Generalitat es regulen per la Constitució, l'Estatut i la Lofca; l'article 206.1 detalla el funcionament del sistema, especificant que el sistema de finançament fixa les necessitats de despesa de la Generalitat de Catalunya cobrint-les amb els tributs cedits i la participació en impostos estatals. El mateix que diu la Lofca del 2001. I finalment, l'article 206.3deixa clar que els nivells d'anivellament i solidaritat són fixats per l'Estat. Més clar, l'aigua, ja ho va dir Solbes. És sobre la base de la legalitat establerta pel mateix Estatut que tant Solbes com De la Vega asseguren que si no hi ha acord entre les comunitats autònomes i el govern espanyol en la negociació pel finançament, qui decideix és l'executiu de Madrid. El to és més o menys ofensiu, però ajustat a la llei que va tenir el suport de PSC, CiU i ICV.
A parer de l'economista Elisenda Paluzie, una de les cares visibles de la plataforma Economistes pel No a l'Estatut, "el que està passant amb la negociació del finançament era previsible, perquè l'Estatut no canviava el model de finançament. Al meu parer, només va incloure alguns principis que podien ser més favorables per a Catalunya, però que són interpretables. I ara ja hem vist que l'Estat els interpreta de la manera més desfavorable possible per al país". Així segons Paluzie, els polítics que estan negociant a Madrid haurien de prendre consciència que "els agradi o no, l'Estatut no estableix una fórmula precisa, no garanteix cap xifra, de manera que només estableix uns principis i deixa en mans de l'Estat el més important, la caixa i els mecanismes d'anivellament".
Respecte a l'acord PSOE-ICV a Madrid, aquesta economista assegura que les negociacions de Joan Saura "no han aportat res de nou, perquè Pedro Solbes ja va afirmar que volia que el nou model de finançament entrés en funcionament el 2009, i això obliga a complir aquests tres mesos suposadament pactats per Saura. Ja era el guió previst".
Ara està per veure com reaccionen els partits catalans davant aquesta realitat, i si finalment tots es planten en bloc si l'acord no és el just. I després, quan l'Estat compleixi la seva amenaça, legal, d'imposar el finançament que li sembli convenient, ja veurem qui planta cara definitivament i qui s'arronsa amb l'etern peix al cove.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada