Crònica d'economia, Agost 2008.

Finançament i pressupostos, un nou enfrontament català?
Cada any és la mateixa història. Els partits catalans sense homòlegs a Madrid amenacen de no votar els pressupostos generals de l'Estat si no se'ls concedeix tal o qual exigència no massa abusiva per a l'Estat. Després, arriben les rebaixes. I hi ha algun partit que vota els pressupostos a cegues tot esperant alguna compensació política que mai no arriba. Ara, els pressupostos que es votaran a la tardor es presenten més agitats. Amb el rerefons de la proposta de Solbes, l'alteració dels barons del PSOE davant la negativa del PSC a acceptar l'oferta ridícula de l'executiu espanyol, i amb l'afegit que CiU amenaça de plantar-se, la discussió i votació aquesta tardor al Congrés es preveu farcida de titulars.
Llegeix més Enviar a un amic · Crea PDF
Alguns partits han posat com a condició indispensable per votar els pressupostos que hi hagi un bon acord de finançament. En aquest context, el conseller d'Universitats, el republicà Josep Huguet, ha fet una crida a la unitat de les forces catalanes, "si pot ser també el PP", per "negociar a Madrid sense aixecar-se mai de la taula, però sense signar qualsevol cosa". Amb tot, Huguet deixa clar que a Madrid cada partit decidirà què fa al Congrés espanyol, sense directrius de l'executiu català: "allà ells el que facin a Madrid i la factura que els costi".
Al marge d'estratègies polítiques, i després de conèixer el dèficit fiscal reconegut per l'Estat, que ja supera el 9%, la situació de Catalunya és ja molt complicada des del punt de vista financer. El país necessitaria una transferència immediata de 2.000 milions d'euros més per poder mantenir les despeses actuals en matèries de sanitat, educació, immigració i dependències, al marge de les partides que es negociïn en el nou finançament. Des d'ERC estan convençuts que la pròxima proposta de Zapatero serà inassumible per a l'executiu català, i per això aposta per continuar negociant al marge de l'acord a què previsiblement arribaran comunitats com Andalusia, Extremadura o Galícia.
Mentrestant, a Madrid se'n fan un tip de riure. Solbes ja va dir que no té cap dubte que el PSC farà el que el PSOE li digui a Madrid, i sap que compta amb el PNB sempre que es tracti de diners. D'altra banda, obliden que CiU és l'únic grup parlamentari que pot aportar l'estabilitat que li falta al PSOE, que necessita 8 diputats. El PNB en té 6. Caldrà veure què fa la federació nacionalista, i també quina capacitat de pressió tenen ERC i ICV davant del PSC per fer-lo aguantar les escomeses dels socialistes espanyols.