22/08/2008 · Celestino Corbacho ha aprofitat la tranquilitat informativa de l'agost (que només s'ha vist alterada, a l'apartat dels succesos, per l'accident aeri de Madrid) per posar clarament en qüestió l'estratègia del PSC i el govern català en la negociació del finançament autonòmic amb Madrid. Corbacho, fins a l'abril alcalde de l'Hospitalet i president de la Diputació de Barcelona i ara ministre de Treball i Inmigració del govern del PSOE, ha indicat que, en cap cas, el PSC negarà el seu suport als pressupostos generals de l'Estat amb els seus 25 diputats a Madrid si fracassa la negociació del finançament autonòmic.
Segurament Corbacho no va errat i ha fet un bon pronòstic del que pot acabar passant al Congrés dels Diputats a l'octubre en el debat de totalitat dels comptes de Solbes, que en condicions normals haurien d'incorporar els canvis derivats del nou sistema. En tot cas, és clar que el PSC i els seus diputats faran el que digui el president Montilla i no Corbacho. Però el ministre ja ha aprofitat l'avinantesa per demostrar públicament a qui es deu a més de criticar el paper d'ERC en la defensa de l'Estatut amb l'argument que no el va votar.
Amb les seves paraules el ministre satisfau Zapatero i desarma els socialistes catalans, que ja a principis de juliol van amenaçar (a través de El Periódico) amb dir no als comptes si la negociació del finançament no es resolia de forma positiva. Corbacho desvincula finançament de pressupostos, cosa que Montilla mai ha volgut fer i que Castells va lligar directament per reservar-se així un trunfo negociador davant el ministeri d'Economia, que de moment està fora de les previsions estatutàries en quant a continguts i dates.
Després de la badada d'ICV a costa de la frustrada compareixença de Zapatero (provocada per l'afany de protagonisme dels ecosocialistes, que són a les portes d'un congrés calent a la tardor) Corbacho, actuant com a cavall de troia del PSOE dins el PSC, asesta un altre cop al front català que ha estat mal rebut tant al carrer Nicaragua com pels partits del Govern, especialment ERC.
El ministre de Treball apareix però com l'home de Zapatero a Catalunya. Ja es va intuir al congrés del PSC, quan el president espanyol va tenir, davant el plenari, paraules d'elogi per ell que va evitar en canvi per Montilla o Castells. Carme Chacón, la ministra de Defensa, ha evitat en les seves declaracions públiques esmenar o evitar l'estratègia del PSC. Una cosa que no ha fet Corbacho, potser ressentit perquè Montilla vetés la seva entrada a l'executiva del PSOE, on els socialistes catalans hi van preferir ubicar la mateixa Chacón i Miquel Iceta, dos dirigents de l'estricta confiança de Montilla i a priori disposats, si cal, a dur la contrària a Ferraz.
A ulls de molts era evident que Corbacho, malgrat haver anar a parar a un ministeri que va perdre les competències d'Afers Socials i Igualtat que havia gestionat Caldera i conservar només Treball i Inmigració, adoptaria aquest rol, que és el que li dóna un paper rellevant a l'escena pública catalana en un moment en que les tensions entre el PSC i el PSOE són ben visibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada