Les 5 p’s de la vida

En l'assignatura de Màrqueting de la carrera de ADE s'estudien les clàssiques 4 p's de Kotler que fan referència a les polítiques de producte, preu, distribució i comunicació que cal tenir en compte en una estratègia comercial. En anglès totes les paraules comencen per "p". Després es va parlar de les 5 p's del màrqueting perquè es va incloure a les persones ("people"). En la vida, també existeixen les 5 p's, tots ens movem per una de les 5 p's. Hi ha una "p" que és el nostre motor, la qual cosa mana en la nostra vida, hi ha una "p" que ens orienta i que influeix en totes les nostres decisions.

La primera possible "p" és el poder. Són moltes les persones que han demostrat que aquesta és la "p" que els importa i les hi ha de tots els colors; algunes que per mantenir el poder són capaços de mentir, enganyar, cometre perjuri o vendre a la seva mare, l'única cosa important és mantenir-se en el poder. Algunes persones canvien d'opinió o renuncien als seus ideals per mantenir-se en el poder. El poder és una gran font de motivació, però té molts inconvenients. El primer és que només motiva mentre es té i la motivació es converteix en amargor quan es perd. El segon és que tampoc es gaudeix tant, perquè per mantenir-ho un ha de conviure amb les pors a perdre-ho, amb el rancor i l'enveja cap als qui ho amenacen. En fi, molt desanimante.

La segona "p" és el prestigi. Hi ha qui no té poder, però busca el "prestigi" que donen els càrrecs, les posicions, els títols, la fama mal entesa. Hi ha persones que són capaces de vendre la seva ànima al diable amb tal d'aparèixer en un mitjà de comunicació o d'ostentar un determinat càrrec o títol. El prestigi també té inconvenients. Comparteix amb el poder l'inoportú fet que la satisfacció es manté mentre es té el prestigi, quan hi ha un altre que té més prestigi o quan aquest ja no es valora o no s'aplaudeix constantment, llavors ve el descoratjament. I l'important no és ser important, l'important és ser feliç.

La tercera "p" és la pasta, tot per la pasta!Els diners i els béns materials se suposa que ens faran feliços; la felicitat adquireix llavors una dimensió comercial doncs la publicitat actua com a palanca d'acceleració d'aquesta felicitat que cal comprar. No cal donar molts exemples de la quantitat de persones que s'han abraçat a aquesta "p"; ens hem acostumat des de fa anys a veure per la televisió operacions policials que intervenen ajuntaments per corrupció o per cobrament de comissions il·legals. Estem cansats de veure que persones que tenen 1.000 roben 1.000 més, persones que tenen un altíssim nivell de vida que han de robar, perquè mai és suficient, perquè tot és poc, perquè l'avarícia no té límits. Per mèrits propis, avui hi ha empresaris i polítics que competeixen en plena igualtat amb mafiosos, xoriços i maleantes varis per ser el col·lectiu més corrupte de la societat. I l'important no és ser ric, l'important és ser feliç.

La quarta "p" és el plaer; ve de gust o no ve de gust. Cal fer només el que et ve de gust, aquest és el missatge que avui mana la societat; ser lliure és fer el que te de la gana. No hi ha gens que s'acosti tant a la irresponsabilitat. Si et ve de gust cuidar al teu fill ho fas, sinó no; si et ve de gust fer les coses bé les fas, sinó no, és la vida hedonista que tant atreu. Françoise Réveillet explica que la cultura del ja, la cultura de l'instant es transforma en cultura del gaudi i la satisfacció immediata. Amb aquesta "p" tampoc s'aconsegueix la felicitat perquè la satisfacció dura mentre dura el plaer, la novetat, que ràpidament desapareix perquè ha sorgit un altre objecte o motiu de desig.

Finalment, la cinquena "p" són els principis. Principis i valors humans. Els persones fantàstiques ho són perquè són honestes, íntegres, honrades, no menteixen, no enganyen, són lleials, ajuden als altres, són generoses, comparteixen, etc. Gandhi deia que "hem de convertir-nos en el canvi que busquem al món", això és ser íntegre. Aquesta "p" és l'única duradora, és l'única que dóna l'alegria i la felicitat interior que tots busquem. L'èxit no és la base de la felicitat, però la felicitat sí que és la base de l'èxit. Ser bona persona, a llarg termini, és molt rendible. Potser no seràs milionari, però hauràs triomfat en la vida. La consciència és el nostre major patrimoni. Avui dia felicitem a les persones pels seus èxits externs, pel seu prestigi, pel seu poder, pels seus ascensos, pels seus cotxes, per les seves cases, en fi, per les seves possessions; i hauríem de felicitar a les persones per la seva manera de ser, per les seves actituds, pels seus principis, per la seva forma d'actuar, hauríem d'elogiar la bondat, la paciència, la generositat. Persones amb valors humans, aquestes són les que ens agraden, els que ens atreuen, amb les quals volem viure i conviure. I les que volem i mereixem ser :-).