Barcelona - Dijous, 9 d'octubre de 2008
El 6 d'octubre, Jesús Álvarez, presentador de la secció d'esports de la primera edició del Telediario de TVE, va improvisar la intervenció que inicia la secció. Així, Ana Blanco, la presentadora de l'informatiu, comença el diàleg següent:
AB: Hola, Jesús.
JA: Hola, ¿què tal, buenas tardes?
AB: Tenemos que hablar de la Liga i de aquellas cosas especiales han pasado como la goleada del Atlético de Madrid o el empate de ayer [diumenge] del Real Madrid.
JA: Sí, no ha sido una jornada buena para los equipos españoles porque la verdad es que ese... esa goleada del Atlético de Madrid no és, no es comparable, desde luego, con el empate, pero nadie esperaba el que Real Madrid tropezase en casa.
Aquesta intervenció d'Álvarez va indignar profundament El Periódico de Catalunya.
Així, a la secció d'opinió del 7 d'octubre, on apareix l'apartat de Noms propis, assigna una fletxa cap avall de color vermell, és a dir, una fletxa amb valor negatiu. El diari escriu el següent:
Jesús Álvarez
Periodista de TVE
El despropòsit d'Álvarez, que al Telediario d'ahir al migdia, va deixar entendre que el Barça i l'Espanyol no són clubs espanyols, mereix alguna explicació de l'interessat, que va deixar l'audiència estupefacta.
Aquest text és una mostra fefaent de l'espanyolitat d'EPC i de com li cou que un periodista de TVE dubti de l'espanyolitat del Barça i l'Espanyol.
A continuació, analitzem el text d'EPC. En primer lloc, el diari del Grupo Zeta titlla de despropòsit les paraules d'Álvarez. La qualificació dels fets denota la indignació d'EPC i, alhora, situa nacionalment el diari. Només es pot considerar que Álvarez ha comès un despropòsit si es pertany d'un discurs nacional espanyol i, per tant, d'un sentit comú espanyol. Des d'una perspectiva nacional catalana, cal agrair que Jesús Álvarez tingui tant clar que els catalans són espanyols. En aquest sentit, hauríem d'organitzar una campanya per fomentar que TVE i la resta de televisions espanyoles fessin de manera sistemàtica comentaris com el del periodista, les paraules del qual donen origen al text d'EPC.
En segon lloc, EPC afirma que Álvarez "va deixar entendre que el Barça i l'Espanyol no són clubs espanyols"´. Aquest sintagma no s'adiu amb l'afirmació inicial, quan diu que les paraules d'Álvarez van ser un despropòsit, i difumina el que va dir realment aquest periodista espanyol. Álvarez no "va deixar entendre" res, sinó que afirma taxativament que el Barça i l'Espanyol (ves per on!) no són clubs espanyols.
En tercer lloc, cal remarcar l'ús de l'adjectiu final del text: estupefacta. Aquest adjectiu fa referència a la manca de moviments i de reacció als estímuls, en aquest cas, com a conseqüència de les paraules d'Álvarez. El que vol dir EPC és que l'audiència es va quedar parada a causa del que va dir aquest periodista espanyol. L'adjectiu mostra de bell nou l'espanyolitat i el desconcert d'EPC. El periodista torna a mostrar el seu sentit comú espanyol, el qual és la causa de la seva indignació. Per a un català, l'estupefacció d'EPC es converteix en alegria. Fóra formidable que tots els periodistes espanyols ho tinguessin tan clar com Álvarez.
I, en darrer lloc, EPC demana explicacions al periodista espanyol. Aquesta petició no té cap sentit perquè Álvarez no pot reconèixer que va dir el que va dir perquè pensa el que pensa, sinó que només es pot justificar dient que es tracta d'un lapsus. Un lapsus que és tota una declaració.
D'altra banda, és interessant, des d'un punt de vista esportiu, l'afirmació que "pero nadie esperaba el que Real Madrid tropezase en casa." Se suposa que almenys els seguidors de l'Espanyol tenien l'esperança de, com a mínim, empatar. I, per rivalitat, se suposa que els seguidors del Barça esperaven que el Madrid no guanyés i que si, era possible, perdés. Així doncs, aquesta part de l'speech d'Álvarez també és una joia. Tota una altra declaració. Perquè, en el fons, el periodista espanyol vol dir que ell no s'ho esperava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada