L’Espanya ofesa amb el món i la Catalunya asfixiada

Barcelona - Dilluns, 27 d'octubre de 2008

Els països que dicten el ritme de l'economia mundial no compten amb l'Estat espanyol. El cop de porta  de Bush i l'acceptació dels països europeus que Zapatero no tingui una cadira a la cimera mundial dels propers 14 i 15 de novembre, en què la UE intentarà convèncer els EUA de la necessitat de reformular algunes insígnies del capitalisme per sortir de la crisi, ha donat ales a la dreta espanyola. El PP acusa els socialistes espanyols de ser els únics responsables del cataclisme econòmic que viu l'Estat, obviant l'existència del context mundial i el fet que el 1999, quan es va crear el G-8, l'Espanya d'Aznar ja no va comptar per a res.

Però l'equip de Zapatero tampoc no ho ha fet bé. Amagant el cap sota l'ala i negant qualsevol símptoma de crisi, ha acabat en un carreró sense sortida en què s'ha vist obligat a admetre la crisi. És més, ja es dóna per fet que el 2009 serà l'any de la gran recessió.

 

Però que el PSOE hagi negat la crisi fins fa quatre dies no vol dir que a Europa s'ho hagin cregut. A remolc d'altres estats que ja han posat fil a l'agulla per remuntar la crisi, l'Estat es troba amb un problema afegit a la resta, la forta crisi del sector de la construcció. Aquesta setmana, el prestigiós setmanari alemany Der Spiegel publica un extens reportatge en què assegura que "el col·lapse en el sector immobiliari i de la construcció s'ha combinat amb una crisi financera global, que ha donat com a resultat el pitjor període en dècades". Una veritat negada per l'executiu espanyol però sabuda per totes les institucions polítiques i financeres europees. El setmanari recorda que "el mercat de treball espanyol i un creixement anual mig del 3% eren l'enveja d'Europa. Però ara, la indústria de la construcció que va estimular el creixement es pararà durant els propers cinc o set anys. Això provocarà més atur, endarrerirà les inversions i les despeses de consum. I per acabar-ho d'adobar, la UE ha reduït el seu suport financer a Espanya. Arriba una crisi llarga i profunda", sentencia l'article.

 

Sigui com sigui, Zapatero ja no pot amagar més la situació econòmica complexa que viu l'Estat. I té l'oportunitat de fer uns pressupostos de l'Estat més justos i adaptats a les necessitats de territoris que, com Catalunya, ha han d'anunciar que la seva economia entrarà en recessió el 2009. Si Catalunya, com a motor històric de l'economia espanyola, les passarà magres, és possible que l'Estat hagi de començar a buscar algú altre per utilitzar-lo com a sangtraït, perquè Catalunya aleshores ja estarà sense ni una gota de sang.