S'ha d'endurir la política industrial de Catalunya?

Barcelona - Dimarts, 21 d'octubre de 2008

Aquest cap de setmana, el secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez, titllava l'actitud de la direcció de Nissan de "terrorisme empresarial", entenent que l'empresa, quan encara no havia formalitzat la seva proposta d'expedient de regulació d'ocupació (ERO) davant de la Generalitat, està creant alarma social. El líder sindical, a més, va instar la fiscalia a investigar l'empresa, ja que considera que hi pot haver indicis de delicte laboral.

Sigui com sigui, Nissan és només un cas més, i encara està per veure si el Govern considera que l'ERO que afecta 1.680 treballadors de Catalunya és vàlid. Però quantes empreses estan aprofitant els moments de crisi per desfer-se de part de la seva plantilla amb un cost molt baix?

  

Quantes empreses asseguren estar ofegades i necessitar reduir costos quan en realitat el seu problema és que els seus beneficis no han crescut tant com en anys anteriors? La pregunta no té una resposta oficial, però de ben segur que en són moltes. Nissan no té pèrdues, senzillament "només" ha guanyat 143 milions d'euros a l'Estat espanyol. Telefónica encara menys, fa un parell d'anys, Seat tampoc no en tenia i va tirar endavant un ERO, i així una llarga llista d'exemples.

  

Sigui com sigui, la nostra indústria corre el risc de desinflar-se del tot, potser per la conjuntura econòmica global, però potser també perquè tradicionalment, a les multinacionals instal·lades a casa nostra se'ls ha exigit molt poc i se'ls ha donat massa. És positiu i desitjable que un govern inverteixi diners a ajudar les empreses en el terreny de la innovació i a facilitar-los al màxim la seva implantació i desenvolupament arrelat al territori, perquè una empresa més competitiva fa més competitiva l'economia: més llocs de treball, més creació de riquesa i més projecció exterior del país. Però a canvi, potser caldria una política de mà dura contra les companyies que un bon dia decideixen plegar i marxar a un altre territori on produir és molt més barat, i desmunten la paradeta sense donar una sortida digna als seus treballadors. Potser haurien de tornar fins al darrer cèntim que hagin tret de Catalunya més enllà del serveis que li corresponguin pels impostos que hagi pagat. Però fer una política d'aquestes característiques és delicat, perquè si no s'explica bé i es fa comprensible, pot espantar l'inversor.

 

Sigui com sigui, el país no es pot permetre més tancaments d'empreses ni reduccions dràstiques de plantilles, perquè en poc temps, la indústria s'haurà desinflat i les taxes d'atur ens situaran en nivells tercermundistes.