Joan Carrera, bisbe auxiliar i vicari general de l'arquebisbat de Barcelona i un home estimat i respectat per amplis sectors catalanistes, tant polítics, culturals com intel·lectuals, ha mort avui a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona després de patir, el passat 19 de setembre, un vessament cerebral. En les darreres hores ha estat acompanyat del Cardenal Arquebisbe de Barcelona Lluís Martínez Sistach i dels seus familiars i amics. La capella ardent serà instal·lada a la sala capitular de la Catedral de Barcelona a partir de demà dissabte al matí i la missa exequial serà celebrada el pròxim dilluns a la catedral de Barcelona.
L'Abat de Montserrat, Josep M. Soler, ha destacat "la seva manera treballar alhora per l'Església i per la identitat de Catalunya" però que "això no li privava, al contrari, encara li feia més intensa, la seva preocupació per les qüestions socials, per l'atenció a totes les formes de pobresa i de marginació, i per l'atenció i la integració dels immigrants: primer els que venien d'altres llocs de l'Estat espanyol i en aquests últims anys els que han vingut de moltes altres terres".
Breu Bibliografia
Joan carrera havia nascut a Cornellà de Llobregat, el 12 de maig de 1930. Va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona i fou ordenat prevere al Monestir de Montserrat, el dia 11 de juliol, de 1954.
Va exercir el ministeri en parròquies marcadament obreres, a l'Hospitalet de Llobregat, la Barceloneta i a Badalona. Ha estat consiliari de moviments d'Acció Catòlica, especialment de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) i vicari episcopal d'ambients obrers de l'arquebisbat de Barcelona (1967-1976).
Va formar part de l'equip fundacional de la revista 'Correspondència' (1963), per a consiliaris de moviments catòlics obrers, de 'Quaderns de Pastoral' i de l'editorial Nova Terra, de la que fou també director literari i va publicar setmanalment articles a 'El Noticiero Universal' (1966-1967), a la revista 'El Eco de Badalona' i sobretot al setmanari 'Catalunya Cristiana', amb un article setmanal de tema religiós molt valorat i reconegut.
Va ser impulsor del Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans (1969-1975) i d'una cooperativa d'habitatges al barri de Llefià de Badalona. Va participar en la defensa de la democràcia i dels drets de Catalunya durant els anys 1960-1970 a través de la Comissió de Solidaritat, entitat civil d'ajuda a presos i represaliats (1968-1975). Es va preocupar per la preparació d'opcions polítiques democràtiques i pel compromís polític dels cristians, i intervingué en el naixement de Convergència Democràtica de Catalunya (1974) i formà part d'Unió Democràtica.
Com a vicari i rector de diverses parròquies ha portat a terme una gran acció pastoral i social en diferents parròquies. Va ser vicari de Santa Eulàlia de Provençana (1954), vicari de Sant Miquel del Port de Barcelona (1956), rector de Sant Antoni de Pàdua de Badalona (1961), rector de Sant Isidre de l'Hospitalet (1976), arxiprest de l'Hospitalet (1977) i rector de Sant Francesc d'Assís (barri Bufalà de Badalona). També ha estat vicari episcopal en diverses zones de l'Arquebisbat, director del Secretariat Diocesà per l'Apostolat Obrer (1971-1973), membre del Consell Presbiteral i del Col·legi de Consultors i a la Conferència Episcopal Espanyola ha estat membre de la Comissió Episcopal de Mitjans de Comunicació Social. Fou nomenat bisbe d'Aliezira (Algesires) i auxiliar de Barcelona el 16 de juliol de 1991, i fou ordenat bisbe el dia 22 de setembre del mateix any.
A la diòcesi de Barcelona ha estat Vicari general i Coordinador de la Cúria. A més del nombrosos articles, ha publicat diferents llibres com La canya esquerdada (Barcelona, 1993), Del postconcili al postprogressisme (Barcelona, 1944).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada