La Fundació Trias Fargas, una fundació creada per CDC l'any 1995 i que com al final d'aquest article relatarem compte amb una trajectòria de seriositat i treball contrastada, inicià el novembre del 2007 un canvi de rumb. Una nova etapa sota la direcció del "problemàtic", Agustí Colomines, que tot just acabat de prendre possessió del càrrec decideix canviar de lloc la seu de la Fundació alhora que la rebateja passant a convertir-se aquesta en la Fundació Catalanista i Demòcrata (F CatDem).
Aquesta operació de canvi de orquestrada per Artur Mas no ha aconseguit res més que desmuntar una Fundació que funcionava però que "pecava" per a alguns dirigents convergents de ser massa independent . L'aparell del partit veient doncs que no la podia controlar decideix substituir el que s'havia convertit en un equip de treball molt potent. Un equip de persones que sumaven sensibilitats i personalitats molt diferents en el si del catalanisme. Ràpidament però es va demostrar que difícil és construir i consolidar un projecte i pel contrari que fàcil que és desconstuir-lo. Artur Mas col·locant al capdavant de la Fundació a "l'independent" ,Agustí Colomines, ha aconseguit que es produeixi una paradoxa: aquest ha acabat sent molt més fidel i obedient que no pas els anteriors directors que si eren militants del partit.
Ja des del començament la Fundació CatDem han estat una consecució de "volades de coloms" i s'ha caracteritzat per intentar manipular diverses personalitats de diverses ideologies a les que s'ha volgut identificar com a membres de la nova Casa Gran del Catalanisme quan en realitat no hi havia donat el seu consentiment. De fet la Fundació havia arribat a donar la xifra de 170 personalitats i intel·lectuals adherides però a l'hora de la veritat l'únic nom significatiu que s'ha donat ha estat el de Jaume Sobrequés, antic director del Museu d'Història de Catalunya, que a més a més a volgut deixar clara la seva militància al PSC. El propi director de la Fundació, Agustí Colomines, va haver de fer una nota de premsa retractant-se d'alguns dels noms que s'havien publicitat. Per exemple els d' Enric Argullol, Salvador Cardús, Carme Ferrer, Joan Ramon Resina i Adela Ros que van voler que s'aclarís que havien únicament acceptat ser, abans que el senyor Colomines fos director, membres del jurat del Premi d'Assaig Polític: "Ramon Trias Fargas" que demà celebra la seva dotzena edició. Cal recordar que ni la mateixa Unió Democràtica ha volgut donar suport a aquest projecte.
Demà 29 d'octubre la casa Gran del Catalanisme pretén portar a terme una nova manipulació: presentar a Ferran Mascarell com a un home proper a les seves tesis,quan a l'única cosa que s'ha avingut aquest intel·lectual socialista és a assistir a la Nit del Pensament com a orador . De fet des de fa dies la pàgina de la Fundació reprodueix l' article de l'exconseller socialista "Catalanisme vintiucentista" publicat a l'Avui i que ha portat força controvèrsia.
La Fundació Trias Fargas compte amb una història important que sembla que els seus actuals dirigents vulguin obviar. Per això, Tribuna.cat vol oferir-los a continuació un resum de la feina feta per aquesta fundació en els últims anys, així com una enumeració d'algunes de les persones que hi ha col·laborat i alguns dels reptes que s'han aconseguit en tots aquests anys:
1-LA FUNDACIÓ TRIAS FARGAS (F RTF) la crea CDC l'any 1995,quan CDC encara estava al govern.En la primera etapa (1995-1998 amb Enric Renau, director + Joaquim Colominas, cap d'estudis).Primers passos . Etapa sense massa interès ni suport per part de la direcció de CDC .
CiU estaria força anys en el govern i, per tant, la Fundació comença els seus primers passos sense ser una prioritat dins dels objectius de CDC.
Però mica a mica comença a ser present en l'escenari polític català.
Mica a mica esdevé la Fundació de partit més activa i present a la societat catalana.
(Tant és així que, per exemple, quan l'ex-SG de CDC, Pere Esteve, deixa la Secretaria general de CDC, demana "aterrar" a la F RTF.
2-LA DARRERA ETAPA (2003-2007),
l'etapa que va des de 2003 (quan CiU perd el govern) i fins el novembre 2007 (quan es formalitzen tots els canvis, de la F RTF cap a la F CatDem),
ha estat l'etapa més potent:
per l'equip que el formava;
pel nombre d'activitats;
pel nivell d'activitats realitzades;
pels convenis amb diferents universitats;
-L'EQUIP
Vicenç Villatoro, President;
Antoni Vives, director;
L'equip format per Joaquim Colominas, Josep Pera, Joan-Anton Sanchez, Miquel Calsina. Així com pels seus col·laboradors externs:Agustí Bosch, Sergi Pardos, Xavier Requejo, Andreu Termes. Aquest era un equip molt potent, plural disciplinarment, que sumava, que tenia les portes obertes a persones de diferents tendències ideològiques i que tenien el nacionalisme com a prioritat.
-LA MISSIÓ de la F RTF
Ser un pont entre el món de les idees i el món de la política
Dos móns massa allunyats a casa nostra
Intentar apropar-los
El principal del núm 47 de la Rambla Catalunya, ho facilitava. Ja ho havia estat en el passat, mentre fou durant dècades el despatx de Ramon Trias Fargas
-ACTIVITATS REALITZADES
Seminaris a porta tancada amb especialistes de diferents àmbits de les polítiques públiques;
Activitats a porta oberta. Obertes al conjunt de la ciutadania.La Fundació Ramon Trias Fargas va convertir-se en pocs anys en la fundació vinculada a un dels principals partits polítics de Catalunya que tenia un major protagonisme a la societat catalana
-Un laboratori d'idees en 4 grans àmbits
1-Democràcia, eleccions, partits, institucions polítiques, ...
2-Nacionalisme :cursos, seminaris, conferències sobre què ha estat en el passat Catalunya, i què volem que continuï sent Catalunya.
3-Estat del benestar: buscar l'equilibri entre el creixement econòmic i la justícia social ("La societat del benestar".
4-Política internacional: anàlisi del sistema polític de les democràcies més importants:sobre les eleccions nord-americanes (celebrat a l'Institut d'Estudis Nord-americans), les eleccions a Gran Bretanya( celebrat a Institut Britànic de Barcelona),sobre les eleccions franceses i sobre les eleccions italianes.
-COL·LABORADORS, CONFERENCIANTS del món catalanista que havien participat en aquesta etapa:
Josep Benet, Josep M.Puig Salellas, Joan B. Culla, Vicenç Villatoro, Hilari Raguer, Josep M.Ainaud de Lasarte, Heribert Barrera, Max Cahner, Albert Manent, Jordi Porta, Josep Termes, Josep M.Solé Sabaté, Jordi Casassas, Josep M.Puigjaner, Salvador Cardús, Joan Estruch, Antoni Estradé,Àngel Castiñeira, Josep M.Lozano, Raimon Ribera, Joan Prats, Koldo Etxebarria, Francesc Torralba,Ferran Saez, Albert Saez,Francesc-Marc Àlvaro, Marçal Sintes, Agustí Colomines, Ramon Tremosa, Jordi Cabré, Antoni Cruanyes, Agustí Bosch, Jordi Argelaguet,Andreu Mas-Colell, Xavier Sala Martin, Carles Boix, Jordi Galí, Josep M.Colomer, Guillem-Lopez Casasnovas, Martí Anglada, Diana Negre, Valentí Popescu, Lluís Foix, Xavier Batalla,Roger Jimenez, Enric Juliana, Daniel Innerarity, Ricard Zapata,Vicent Sanchis, Agustí Pons, Damià Pons, Vicent Partal, Isidor Cònsul, Alfons Quintà i Andreu Claret.
-Intel·lectuals CONVIDATS de l'entorn PSC i ICV.
Isidre Molas, Josep M.Vallés, Joan Subirats, Joan Botella, Ricard Gomà, Joan Font, Francesc de Carreras, Pere Vilanova, Miquel Caminal, Xavier Arbós, Rafael Jorba, Jaume Sobrequés, Salvador Giner, Vicenç Navarro.
-Premis F RTF
-Els més sèniors. Reconeixement a una trajectòria personal. Llibres de memòries:
Jordi Porta, Paco Candel, Joan Triadú, Albert Manent, Josep Benet.
-Treballs de pensament polític per intel·lectuals catalans:
Ferran Requejo, Àngel Castiñeira, Enric Fossas, Josep M.Colomer, Montserrat Guibernau, Jordi Casassas.
-Obertura internacional:
Intel·lectuals estrangers que han portat a Barcelona:
Bernard Henry Lévy, Anthony Giddens, Paul Preston, Maurizio Viroli.
-Cal destacar també les bones i cordials relacions existents amb el nucli inicial fort del què havia estat Esquerra Democràtica :Montserrat Trueta, Joan Guitart i Robert Vergés entre d'altres.La bona col·laboració amb la Fundació Llibertat i Democràcia, fundació que havia creat el propi Ramon Trias Farga, presidida per Carles Gasòliba i codirigida per Josep Soler i Núria Vilageliu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada