Quo Vadis CDC 2008?

Quo Vadis CDC 2008?

Aquest dies s'ha produït una notícia positiva pel sobiranisme. L'històric activista i polític, Àngel Colom, i el jurista, Alfons López Tena, s'ha integrat l'un a la direcció del partit i l'altre al seu consell nacional. Però CDC no és ni vol ser un partit independentista, sinó que el que pretén  és ser el centre nacional i recollir totes les sensibilitats del país, això sí amagant darrera la cortina de l'habitació dels mals endreços els independentistes; i utilitzant la JNC com l'infanteria lleugera per fer por a l'enemic ensenyant les grapes estelades. L'essència real de CDC, l gran partit majoritari conjuntament amb UDC durant el pujolisme, és la moderació, l'entesa amb Espanya i evitar l'independentisme. Jordi Pujol sempre s'ha manifestat obertament no independentista. I això ho ha dit tant públicament com en privat.

És evident, però, que la convergència actual no és la mateixa  dels anys 70, 80 o 90 i avui hi ha nuclis importants de sobiranistes i de militants joves que empenyen en aquesta direcció. No obstant continua havent'hi nuclis històrics, poders fàctics i molt sectors del partit que no volen aventures sobiranistes. Aquests dies, Lluís Recoder, valor emergent, o l'històric retrobat, Josep Maria Cullell, ho han deixat clar. A més, UDC, l'aliat electoral de sempre, tampoc hi està d'acord, més fort encara, està totalment en contra de la independència!
 L'entrada amb força, doncs, de Colom i López Tena tenen aspectes positius i negatius pel sobiranisme. Bons perquè ajudaran a empènyer el partit majoritari del país cap a la sobirania, dolents perquè aquestes dues personalitats perdran el seu protagonisme en la societat civil al passar a ser identificats plenament amb un partit polític. A més a més, també provocaran  un dany col·lateral en el si de la formació: desestabilitzar la ja fràgil relació interna de CiU que necessàriament els obligarà a definir una estratègia més concreta. 
CDC no pot ser, al segle XXI, el mateix partit de suma que va fundar Jordi Pujol després del franquisme, quan va aplegar persones de les més diverses sensibilitats socials. CDC ocupa l'espai de centre, inexplicablement s'ha fet lliberal i pretén convertir-se en  una Casa del Catalanisme que no ha fet més que perdre llençols d'una bugada en la que no hi participa ni tant sols el seu principal aliat a la confederació, Unió Democràtica. Després de la negociació del finançament i del pas del nostre Estatut pel sedàs del Tribunal Constitucional  CiU haurà de fer una reflexió profunda i una recomposició estratègica, com ja han fet d'altres forces polítiques catalanes que tractarem en propers anàlisis del nostre col·lectiu.