O caixa o faixa. Aquesta és la setmana decisiva per a les negociacions sobre el finançament entre CiU i el PSC. Conscients que el debat s'està allargant en excés, els dirigents de la federació han decidit fer un últim intent per arribar a un acord definitiu que serveixi per negociar des del consens amb el ministre d'Economia, Pedro Solbes. Per evitar que la cosa s'enroqui i el govern espanyol torni a argumentar que la crisi econòmica limita la possibilitat de dotar de més recursos la Generalitat, CiU proposa un model gradual.
L'objectiu final, que és obtenir uns 4.800 milions més que el 2006, any en què es va aprovar l'Estatut, no s'assoliria fins el 2011. De fet, aquest és l'any en què el nou Estatut marca com a límit per a l'aplicació del nou finançament. Es tractaria que durant aquest exercici fiscal, Catalunya ja disposi de la totalitat dels diners del fons de garantia d'anivellament de la solidaritat, un fons que CiU proposa crear perquè compensar els "territoris que més paguen". En els dos exercicis anteriors al de 2011, el nivell d'ingressos de Catalunya pujaria 2.329 milions, el 2009, i 3.579 milions, el 2010.
Es tracta d'un nou intent -probablement l'últim- de la federació nacionalista per arrossegar el PSC a un pacte català. No obstant, el problema és que els socialistes es neguen a fer pública una xifra abans de la negociació amb el govern de l'Estat, cosa que precisament serviria per saber si les negociacions s'han dut a terme de forma bona per als interessos de la Generalitat. Un altre dels obstacles és que CiU considera que l'Estat s'ha de comprometre a complir el que l'Estatut diu sobre el repartiment de la cistella d'impostos , cosa que obligaria a deixar clar que l'Estaut està per sobre de la LOFCA.
Ara per ara, però, fonts implicades en la negociació expliquen que veuen difícil el consens. CiU desitja arribar a un acord, però no es pot arriscar a abaixar en excés la xifra final que l'Estat haurà d'aportar Catalunya. I el PSC se sent cada cop més pressionat pel PSOE, que veu com a mes a mes les dades macroeconòmiques no milloren. Per tot plegat, la fórmula de recuperació progressiva que proposen els convergents és una via que el PSC hauria d'explorar. El PSOE no es veuria obligat a cedir tants diners a curt termini i Catalunya s'asseguraria en tres anys tenir allò que van refrendar el 80% dels seus ciutadans en referèndum.
L'acudit Per Puyal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada