El finançament segueix en punt mort. En poc menys de dues setmanes el vicepresident segon del govern espanyol, Pedro Solbes, presentarà els pressupostos i es celebrarà el debat de política general al Parlament. Difícilment el projecte de comptes públics per a 2009, redactats en un context de forta recessió econòmica, inclouran un nou model de finançament que passaria per reduir la capacitat financera de l'Estat, una estructura absolutament sobredimensionada. Però també difícilment els partits catalans arribaran al debat del Parlament amb alguna mena d'acord.
Tancar un pacte de país que blindi el front català és el desig prioritari del conseller Castells i d'Esquerra Republicana. Els dos saben que si hi ha una entesa el PSC haurà de pujar el llistó de la seva exigència amb el PSOE, i CiU dificilment podrà estar temptada d'anar per lliure, tal i com va fer amb un Estatut del que ara es va distanciant a la vista de la inoperància del text.
Però sectors del PSC que no volen cap compromís que els deixi en una mala posició si el PSOE no estova la seva actitud prefereixen que no hi hagi acord català i que, senzillament, es faci confiança al govern per pilotar la negociació amb Solbes. És la mateixa voluntat que expressen alguns sectors de CDC, en aquest cas encapçalats per David Madí. Amb una insòlita estretor de mires aquests prefereixen que no hi hagi cap mena de pacte per, d'aquesta manera, tenir arguments desestabilitzadors. S'estimen més, doncs, tenir munició contra el tripartit que no pas un bon acord i es beneficien, també, dels temors del president Montilla a tenir una ambició "excessiva" que pugui rebre un no rotund a la capital espanyola.
Altres sectors de la pròpia CDC i d'Unió prefereixen, però, unitat per poder aconseguir un bon acord. En tot cas, la federació nacionalista encara no ha tornat resposta al conseller Castells sobre la seva darrera oferta i segueix parapetada en una proposta que li va fer arribar a l'agost i que passa per un sistema de finançament que vagi més enllà del contemplat a l'Estatut.
I mentre a Madrid hi ha una gran confusió i Pedro Solbes juga a fet i a amagar. Entre reunions que no se sap si s'han celebrat el govern espanyol intenta minar la unitat dels partits catalans, conscient com és que aquest no és el millor escenari per garantir l'èxit dels seus interesos, que passen per un model de finançament que no canvïi massa les coses. Solbes diu que posa el comptador a zero amb les comunitats autònomes però encara no se li ha sentit un compromís garantint que no imposarà de forma unilateral un pacte si no hi ha acord. La possibilitat de deixar en blanc el capítol de finançament als pressupostos i d'aquesta forma exigir un vot de confiança (amb la implicació del PSC) podria facilitar-li l'aprovació dels comptes amb algun grup català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada