La Vanguardia publicava aquesta setmana una peculiar peça informativa que no arriba al mínim rigor periodístic. Es tractava d'un estrany article que a pesar d'estar maquetat com a informació o notícia, el seu redactat estava a mig camí entre l'anàlisi, l'opinió i la faula delirant. L'autor, Carles Castro, augurava el fracàs la consulta d'Ibarretxe (cas de celebrar-se, és clar) a partir d'una doble premissa: perquè el resultat sigui acceptat per la UE ha de votar més del 50% del cens i el sí ha de superar el 55%. Aquí trobem ja la primera trampa, perquè les xifres corresponen al cas específic de Montenegro, però la UE no ha dictaminat que aquest sigui l'únic model vàlid.
En tot cas, segons l'autor, el bloc sobiranista només suposa entre el 39% i el 45%, si ens fixem en els resultats electorals a Euskadi. Per tant, ni mobilitzant-lo tot s'arriba al 50% requerit. Com qui no vol la cosa, entre parèntesi, el periodista aclareix: "sempre que els que hi estiguessin en contra s'abstinguessin, és clar". Amb supòsits com aquests, les matemàtiques electorals sempre es posen al servei de qualsevol apriorisme.
En segon lloc, assegura l'autor que encara que se superés el llistó mínim de participació, el bloc independentista no té més del 45% i, per tant, quedaria per sota del presumpte 55% necessari. En aquest cas, Castro se'n va a l'extrem oposat i pressuposa arbitràriament, que tothom que vota a les nacionals d'Euskadi ho faria en el referèndum. Però és sabut que, en els processos independentistes, el sí acostuma a mobilitzar-se en la seva pràctica totalitat, mentre que el no sol estar repartit entre els que efectivament hi voten en contra i els que s'hi abstenen. Per tant, només que acudissin a les urnes el 90% dels qui voten habitualment en clau independentista i el 70% dels qui ho fan en sentit contrari, la participació superaria el 50% i el sí s'imposaria per sobre del 55%. Però, és clar, al diari de Godó aquesta possibilitat ja no li convé tant i per això s'empesca aquesta peça, arbitrària en el sentit que no respon a cap fet noticiable concret, i que a més, com a cirereta, s'acompanyava a la mateixa pàgina d'un article d'opinió (aquest ben identificat, almenys) de Florencio Domínguez, també contrari a Ibarretx
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada