Ja fa temps que passa. Ja passava en l'anterior legislatura. Però la negociació sobre com s'ha de reformar el sistema de finançament autonòmic i la seva vinculació obligada amb els pressupostos generals de l'Estat estan evidenciant, més que mai, que el PNB i el BNG van a la seva. És a dir, que el front comú de partits de territoris amb aspiracions nacionals dins l'Estat espanyol és una utopia. O, si més no, una idea que no pot anar més enllà de la posada en comú de certes complicitats, precisament, per això, pel fet de ser nacions sense Estat dins del que es defineix com Espanya.
Que el fenomen Galeuscat no funciona, a Madrid, ja fa dies, mesos i anys que es veu. I també se sap que tant CiU com el PNB i el BNG han jugat aquesta carta més en clau electoral interna dins el Principat, Euskadi i Galícia que altra cosa. Arribats al punt en què ens trobem avui dia, el que cal és que, a Catalunya, els membres de la federació aclareixin les coses. Ara bé, també podria ser que encara hi hagi quadres de CiU que creguin en aquesta coalició de partits. Cosa que seria una mala notícia perquè demostraria la poca cultura política més enllà de l'escenari català.
De fet, la manca de cultura política i de coneixement de les regles i tradicions de l'Estat espanyol és un factor que sempre ha passat factura als catalans. Més d'un ministre de l'actual govern de Zapatero explica com els polítics del Principat -i no només els d'ERC- han afrontat negociacions en clau estatal sense tenir prou dades del que tenien entre mans amb el resultat que, en paraules de dirigents socialistes, es resumeix com "ens han sortit prou barats". Sigui com sigui, centrant-nos en el finançament, el que és evident és que no es pot jugar juntament amb el PNB i el BNG per canviar Espanya. Si a algú no li agrada, l'únic remei és sortir-ne o mirar exclusivament per la seva nació. En el cas dels diners, als bascos és obvi que no els interessa perquè tenen el seu propi finançament en clau de concert i estan disposats a ajudar el PSOE quan li convingui tirar endavant els pressupostos. En el cas dels gallecs, el problema és que donar la raó a Catalunya els suposa un dèficit d'inversions que no volen assumir. I és que, si al Principat li convé prioritzar l'augment de la població i el nombre d'immigrants per aconseguir finançament, a Galícia li interessa que es tingui en compte l'envelliment i la dispersió de la població. El temps dirà si les lliçons s'aprenen o queden deures per fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada