L'Ajuntament de Barcelona va presentar la setmana passada una contraproposta al pla de remodelació de l'entorn del Camp Nou, basat en la requalificació dels terrenys del Miniestadi, que redueix les expectatives immobiliàries amb les quals el FC Barcelona pretenia finançar la reforma del seu estadi. Segons el regidor d'urbanisme i quart tinent d'alcalde, Ramon García-Bragado, el projecte que el Barça va presentar el passat juny no és acceptable pels interessos de la ciutat. Els principals entrebancs es produeixen, segons García-Bragado, a les superfícies de zones verdes i equipaments, així com al coeficient d'edificabilitat que s'atorgaria a la zona requalificada. Així, mentre que el FC Barcelona esperava construir uns 2.000 habitatges, l'ajuntament redueix la xifra a 1.625.
La proposta final del consistori, que serà presentada als veïns el proper 30 de setembre durant la reunió de seguiment del projecte, contempla 80.000 m2 d'habitatge lliure, 50.000 m2 d'habitatge protegit, 15.000 m2 d'hotels i serveis, 36.413 m2 de zona verda i 7.464 m2 d'equipaments socials. Amb tot, García-Bragado va recalcar que el no es tractava "d'una proposta tancada ni definitiva", sinó d'elements "bàsics i estructurals" que han de servir per obrir el debat amb el club, els grups de l'oposició i les associacions veïnals. Unes associacions veïnals que, val la pena dir-ho, han reaccionat amb indignació en assabentar-se de l'existència d'un principi d'acord entre l'equip d'Hereu i el Futbol Club Barcelona sobre la requalificació dels terrenys del club blaugrana.
Les associacions de veïns de Les Corts han explicat reiteradament que estan a favor de la remodelació del Camp Nou, a mans de l'equip de l'arquitecte Norman Foster, però rebutgen que es vinculi el projecte de l'estadi amb la requalificació del sòl residencial dels terrenys del Miniestadi, una operació que consideren un "pelotazo" urbanístic i per la qual cosa demanen al club que busqui una altra font de finançament per abordar la reforma.
En una entrevista publicada ahir al diari Avui, Laporta deixava clar que la seva proposta de remodelació urbanística era més ambiciosa i ho argumentava dient que "era la nostra obligació". I sobre la resposta municipal afegia que "l'estem estudiant amb voluntat d'entendre les modificacions i que tiri endavant. Pensem que el Barça és una gran oportunitat per a l'evolució de la ciutat". Caldrà veure doncs si el procés de negociació del pla actual pot fer casar les necessitats econòmiques del club, que pretén finançar la remodelació del Nou Camp a cost zero, amb les necessitats municipals i veïnals d'una trama urbana eficient, serveis, equipaments públics i zona verda per al barri.
Club, Ajuntament i veïns han de ser conscients, a més, que aquest projecte, pel fet de portar l'etiqueta del Barça, adquireix una dimensió nacional i tindrà una evident projecció internacional. Aquest exigeix, doncs, encara més un grau de modernitat, innovació i adaptabilitat al segle XXI com el que es mereix el Club, la ciutat i Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada