01/09/2008 · Els polítics catalans s'enfronten des d'avui a un nou exercici polític decisiu per Catalunya. Són moltes i molt importants les incògnites que s'hauran de resoldre en els pròxims mesos. Dues en destaquen i són les que marcaran l'èxit o el fracàs de la legislatura catalana, que el mes de novembre celebrarà el pas de l'equador. L'Estatut i el Finançament apareixen com a dues onades gegantines que amencen el vaixell català.
Un vaixell que porta pràcticament dos anys navegant sense un rumb fix i que ha de començar a navegar per arribar a algun port, malgrat que els seus capitans fa temps que no es posen d'acord ni en el lloc ni en el camí a seguir. Però això són figues d'un altre paner. I decideixin on decideixin anar, el cert és que no podran esquivar cap de les dues tormentes.
La primera, el finançament autonòmic, és a tocar. Part d'aquesta lluita es disputarà durant la negociació dels pressupostos generals de l'Estat, l'única arma que disposa Catalunya per fer front al combat contra el govern presidit per José Luis Rodríguez Zapatero, que a ulls de molts catalans ha deixat de ser un polític espanyol diferent per convertir-se en una mena d'Aznar sense bigoti i de formes més suaus. El resultat pel que fa a avenços nacionals reals va ser millor en els sis primers anys d'Aznar a la Moncloa que no pas els de Zapatero.
És cert que amb el polític socialista s'ha aprovat el nou Estatut, però de moment el text és paper mullat perquè ni s'està desenvolupant ni el PSOE té cap intenció de pressionar el constitucional perquè el retalli en allò que considera fonamental. Aquesta és la segona onada que amenaça d'obrir una gran via d'aigua a la nau catalana amb conseqüències imprevisibles per als qui la governen, però també pels qui aspiren a ser al pont de mando. Ni Montilla ni Mas ni Carod es poden permetre que el vaixell s'enfonsi o que arribi a port amb danys irreparables. Seria el final de les seves carreres polítiques.
Però a banda de les grans onades també cal seguir remant per fer front a temes més petits, però igualment importants per al país. Tindrà Catalunya un vot decisiu en la futura gestió de l'Aeroport del Prat? Es traspassaran les pistes de Reus i Girona? El ministeri de Foment farà front a les nombroses inversions que té Catalunya? Aconseguirà el conseller Nadal un traspàs de Rodalies en condicions? Seguirà llimant el govern Zapatero les competències lingüístiques de la Generalitat? Només amb la resposta a aquestes preguntes Catalunya recuperarà el rumb perdut i sabrà si el nou ens fa anar endavant o enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada