La sentència del TC deixarà l’Estatut sense efecte

Dilluns, 22 de setembre de 2008

Alfons López Tena (Sagunt, 1957) és vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), president del Cercle d'Estudis Sobiranistes i conseller nacional de Convergència Democràtica de Catalunya. En l'entrevista, pronostica que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) deixarà l'Estatut sense validesa. Així mateix, opina que la negociació del finançament acabarà en una mena d'oferta del Govern espanyol tipus "lentejas: si quieres las tomas y si no las dejas". També fa balanç de la seva etapa al CGPJ, ara que es renovaran tots els membres de l'òrgan judicial i deixarà de ser-ne vocal.

-Un estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes constata que dos milions de catalans volen la independència, però aquesta xifra no es reflecteix a les urnes. Per què? L'informe és una recopilació de les enquestes, fetes des del 1991, que pregunten explícitament sobre la independència de Catalunya. Però en les cites electorals els ciutadans voten per altres qüestions. No es pot vincular el nombre de partidaris de l'autodeterminació amb els resultats electorals.

-Ara es farà efectiva la renovació de tots els membres del CGPJ i vostè deixarà de ser-ne vocal. Quin balanç fa d'aquests 7 anys? Molt negatiu. És el pitjor Consell i president des de la seva creació. Ha adoptat una posició reaccionària, centralista i anticatalana, típica del Partit Popular (PP).

-El diputat de Convergència i Unió (CiU) al Parlament, Ramon Camp, el substituirà en el Consell a petició de la federació nacionalista. Què li recomana? Ens hem reunit i l'he posat al corrent. Li he dit que s'haurà de moure en un context complex perquè l'òrgan funciona amb blocs contraposats i es trobarà sol. També l'he avisat que tindrà un suport tècnic molt precari.

"El CGPJ ha adoptat una posició reaccionària, centralista i anticatalana"

-Sona Margarita Robles per presidir el nou Consell. Què li sembla? Penso que no serà així perquè el president s'afegeix als vint-i-un membres i Robles ja ha estat nomenada vocal. En tot cas, seria una presidenta excel·lent. Té criteri propi i és independent.

-Creu que tardarà el TC a emetre la sentència sobre l'Estatut? Depèn de si els actuals components de la institució decideixen fer públic el veredicte abans de la renovació o un cop s'hagin integrat els nous membres. En el primer cas, el més probable es que es difongui el novembre o desembre, sinó serà el març o l'abril.

-Quin pronòstic fa de la sentència? Serà una combinació de les tesis del PP, que reclama la nul·litat de l'Estatut, i les proposicions del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que defensa que la llei catalana només és una declaració d'intencions i que no vincula jurídicament el Govern espanyol, que pensa legislar al marge de la norma. Per tant, la resolució dictamen deixarà l'Estatut sense efecte.

"La sentència del TC sobre la proposta del lehendakari Ibarretxe avala la llei de consultes populars catalana"

-La sentència del TC sobre la proposta del lehendakari Ibarretxe de fer una consulta popular sobre la "normalització política a Euskadi", és un precedent per la llei de consultes catalana? El contrari. Els arguments d'aquest dictamen avalen que a Catalunya es pugui fer. L'alt tribunal estableix que el Govern espanyol ha d'autoritzar cada convocatòria i que cal tenir la competència estatutària en aquesta matèria i Catalunya té aquesta capacitat.

-Per què ha demanat a l'Executiu català que s'apressi a aprovar aquesta llei? L'Estatut és vigent des del 2006 i, per tant, els catalans fa dos anys que poden promoure consultes populars per via de referèndum. Però el Parlament encara no ha posat en marxa l'aprovació de la norma que reguli aquest dret. En canvi, en l'àmbit municipal, si un ciutadà vol impulsar un plebiscit pot fer-ho perquè està legislat des del 1985.

- Com creu que acabarà la negociació del finançament? En una mena d'oferta del Govern espanyol tipus 'lentejas': 'si quieres las tomas y si no las dejas'. Segur que no es compleix l'Estatut, com en la resta de matèries.

"La negociació del finançament acabarà en una mena d'oferta tipus 'lentejas': 'si quieres lo tomas y si no lo dejas'"

-I, de moment, com veu els partits catalans en la negociació? Esperaven que després de l'aprovació de l'Estatut, s'aplicaria la nova llei. Però estan desconcertats perquè s'han trobat que el Govern i les institucions espanyoles no tenen voluntat per complir la norma catalana.

-La societat civil s'està fent sentir prou? Les entitats cíviques han estat a l'altura, però les organitzacions empresarials i sindicals, no. Per exemple, l'acte de l'IESE per la gestió de l'aeroport del Prat ha estat obviada pel Govern espanyol i la reivindicació no ha tingut continuïtat.