Des del passat dia 21 de juliol en que el Congrés (Assemblea Nacional més Senat) va aprovar la reforma de la Constitució francesa a l'article 75 ha quedat inscrit que les dites llengües regionals pertanyen "al patrimoni de França". Abans sols existia l'article 1 que consagrava com a única llengua el francès. Aquest reconeixement constitucional de les dites llengües regionals ha provocat un elevat nombre de reaccions com la del president del consell regional d'Alsàcia, Adrien Zeller (UMP) pel qual "això ens donarà un marge més gran per organitzar l'ensenyament de l'alsacià (dialecte de l'alemany) i podem esperar una major presència de la nostra segona llengua a la televisió pública regional".
S'han aixecat veus, com la del diputat bretó de Côtes d'Armor, Marc Le Fur (UMP), demanant "una gran llei sobre les llengües regionals" que ara ja no podrà ser censurada pel Consell Constitucional. Aquest màxim òrgan de la jurisprudència francesa en anteriors ocasions ha impedit l'entrada en vigor de lleis destinades a millorar la situació de l'ensenyament i la presència de les llengües regionals en els mitjans de comunicació en base a l'article 1 de la Constitució. Ara l'article 75 evitarà sentencies contràries a iniciatives en favor de les dites llengües regionals. El diputat Le Fur vol el desenvolupament de l'ensenyament de les llengües regionals en l'escola publica (fins ara les escoles Diwan, que ensenyen el bretó, estan sota el regim de contracte d'associació, com les escoles confessionals), la generalització del rètols i senyals en les dues llengües en les carreteres nacionals, una major presencia d'aquestes llengües en els programes de televisió i que Internet s'obri a dominis regionals com bzh al cantó del fr.
El diputat de Guadalupe Victorin Lurel (PS) demana la creació de un consell nacional de llengües regionals depenen del primer ministre i que aquestes puguin ser utilitzades en els debats de les assemblees territorials, com ja està passant en el consell regional de l'illa caribenya de Guadalupe en que és parla en creol i desprès es tradueix al francès. En canvi els independentistes de la Polinèsia sota domini francès estan en contra de la reforma constitucional perquè les seves llengües es converteixen en "propietat de França" i "es tracta d'una enèsima actitud colonial".
Sens dubte aquestes són unes primeres reaccions que tindran cua, en la mesura en que existeixi una voluntat popular de recuperar un patrimoni cultural ofegat per segles de jacobinisme genocida i aquestes aspiracions siguin recollides pel món polític, disposat a fer front a unes estructures profundament jacobines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada